La calidad

Uno de los aspectos más importantes en un producto es la calidad.

Como bien pone en la Wikipedia, la definición de calidad de producto es diferenciarse cualitativa y cuantitativamente respecto de algún atributo requerido, esto incluye la cantidad de un atributo no cuantificable en forma monetaria que contiene cada unidad de un atributo. También podemos definir calidad como la satisfacción del cliente con el producto.

De los atributos requeridos en un producto, que dependen del producto en si, podemos diferenciar entre otros, por ejemplo en un aparato informático:

- Diseño

- Acabado

- Funcionalidad

- Durabilidad

- Usabilidad

Para que todo esto sea posible, la empresa tiene que basarse en el modelo prototipo para poder así obtener finalmente el producto que satisfará a su cliente, que a fin de cuentas es lo que desea la empresa. Después debe aplicar los diversos controles de calidad para comprobar que las especificaciones del producto se satisfacen en el producto final.

En principio un buen control de calidad, consiste a grandes rasgos en:

Inspeccionar el producto: que no contenga substancias dañinas, que cumpla las normativas ISO sobre los materiales usables, etc...

Verificar el sitio donde se fabrica: Las condiciones con que se fabrica un producto también son vitales para el acabado de este.

Pruebas de laboratorio: para comprobar la durabilidad, pruebas de fuerza y tensión, esto se aplica en general en todo, es más estricto por ejemplo en juguetes.

Aunque aquí se expliquen muy sencillos, estas pruebas e inspecciones son numerosas y complejas y hay que llevarlas a cabo durante todo el proceso de fabricación. Un control de calidad no es gratuito, evidentemente, y del coste de este depende del coste de producción del producto en cuestión.

El problema viene con todos los productos importados de países en los que los costes de producción se ajustan al máximo y, con ellos, los controles de calidad. En principio, los controles de calidad tienen que ajustarse a las normativas del país en el que se exportarán, pero aun siendo así, la calidad del producto disminuye notablemente.

En los tiempos que corren, donde los productos importados son la mayoría, sobretodo en el ámbito electrónico, cada vez se introducen al mercado más productos de China, Taiwán y otros países subdesarrollados, en los que estos controles son escasos. Es por esto que cada vez nuestros productos tienen menos durabilidad, aunque a su vez sean más baratos.

La pregunta es entonces, a sabiendas de que a nosotros, los consumidores, esto nos afecta en un 100%, debemos preferir pagar mas por mas calidad, o dejar que esto siga pasando hasta que llegue un momento en que todos los productos duren dos días?

Estamos suficientemente informados de los controles de calidad de los productos que usamos? Hay que tener en cuenta que aunque aquí haya mencionado solo algunos atributos no estamos hablando solo del típico mp4 clon de iPod, también estamos hablando de medicamentos, coches, construcciones, etc.

Y lanzadas estas preguntas me gustaría despedirme del blog siendo este nuestro ultimo post del cuatrimestre.

La verdad es que la experiencia ha sido, cuanto menos, innovadora, y otra manera de ver las cosas desde un punto de vista más práctico y visual. Ha sido un placer leer vuestros comentarios, pues algunos realmente eran muy interesantes, aportando información que nos interesa. Y así, para acabar me gustaría desear unas felices fiestas y prospero año nuevo a todos vosotros.

Nos vemos pronto!

Marketing Viral

Una empresa produeix un bon producte. Això és una garantia de vendes? Ni de bon tros! Amb tenir un bon producte no n’hi ha prou, s’ha de seguir una sèrie de mecanismes o tècniques que asseguri aquestes vendes. D’això és justament del que s’encarrega el marketing. El marketing es pot definir de moltes maneres diferents, però jo entenc que són totes aquelles tècniques que ajudaran a conquistar el mercat mitjançant la satisfacció de les necessitats i desitjos dels clients.
I com s’aconsegueix això? Òbviament, el factor bàsic, és fer un producte competitiu, un producte útil que interessi al client. A més a més, l’empresa ha de fer conèixer el seu producte, per tant, s’ha de fer una publicitat adequada; si el client no coneix el producte, difícilment valorarà si comprar-lo o no. Un cop aconseguit aquest objectiu, s’ha d’intentar convèncer al client que aquell producte satisfarà les seves necessitats i que contrarestarà amb escreix el preu que ha de pagar per ell. De la mateixa manera, s’ha d’intentar convèncer al client que el seu producte és millor que el que li ofereix la competència.

Totes aquestes valoracions i molts més són les que ha de fer el departament de marketing d’una empresa per tal d’intentar aconseguir unes bones vendes del seu producte, que de fet és el que li interessa a l’empresa. Però, de quina manera s’ha d’aconseguir aquest objectiu? Doncs hi ha molts tipus diferents de marketing, i avui us parlaré d’un d’ells: el marketing viral.

Com la majoria de coses, el marketing també s'ha hagut d'adaptar a les noves tecnologies. Cada cop internet va prenent més força i és poca la gent que no hi accedeix diàriament. Així doncs, s’ha convertit en un sistema ideal per tal de vendre un producte. De fet, s’ha convertit en el gran mercat mundial, on cada cop hi ha més competència i s’han de buscar noves tècniques per tal d’arribar al màxim de clients potencials possibles.

Una d’aquestes noves tècniques és l’anomenat marketing viral (o publicitat viral). El seu objectiu és explotar les xarxes socials ja existents per tal de fer créixer de manera exponencial el que s’anomena “coneixement de marca”. És a dir, utilitzar les relacions socials per intentar que molta gent conegui el seu producte i valori si comprar-lo o no. El seu funcionament és semblant al d’un virus informàtic, el qual es va estenent mitjançant un punt de contacte, d’aquí el seu nom.

Dins d'aquesta tècnica, hi ha molts tipus diferents:

· Passa-ho: Se sol·licita a l'usuari receptor del missatge que el reenviï als seus coneguts. Com es pot deduir, normalment la quantitat de gent que el rep de part de l'amic és molt més gran que no pas la que el rep de l'original. Un clar exemple és el de les cadenes de correus electrònics.

· Viral incentivat: S'ofereix una recompensa al receptor per reenviar-lo. Normalment es requereix que una tercera persona (a banda del receptor i a la persona a qui li enviarà el missatge) participi per tal que el primer receptor pugui optar a la recompensa, fet que augmenta les probabilitats de participació. Un exemple és una campanya de JB Nightology en que s'ofereix més oportunitats de destapar un panell amb premis si els hi dius tres correus electrònics de coneguts teus.

· L'encobert: Com el seu nom indica, l'objectiu és no deixar entreveure que es tracta d' una campanya de marketing. La idea és que el missatge sigui una cosa divertida o impactant que faci que qui la rebut l'enviï espontàniament. Poc a poc la gent en va parlant i a mesura que això passa es van donant pistes fins acabar anunciant el producte. Un exemple és la campanya realitzada per MTV amb la conegudíssima cançó “Amo a Laura”.

· El del rumor: Es basa en publicar anuncis, missatges o notícies que facin que la gent del carrer en parli a causa de la seva morbositat o polèmica. Per exemple, relacions amoroses entre protagonistes d'una pel·lícula que s'ha d'estrenar en breu.

· Base de dades gestionada per l'usuari: els usuaris creen i gestionen les seves pròpies llistes de contactes fent servir una base de dades oferta per un servei on-line. Com que es convida a nous usuaris, aquestes estan creant també una cadena de contactes viral i autoreplicada que creix de forma natural i provoca que altra gent s'hi apunti. Per exemple, les empreses de contactes, com eCrush.

Estic segur que tots vosaltres heu estat “víctimes” d’aquest tipus de marketing, que, al meu parer, cada cop està més estès i són més les empreses que l’utilitzen per incrementar les seves vendes. Què en penseu? És lícit? Creieu que és efectiu?

Us deixo uns quants links on podreu trobar uns quants exemples, no tenen preu. El que s’arriben a inventar!!

http://www.debocaenoreja.blogspot.com/

http://extracine.com/2007/12/06/la-campana-de-marketing-viral-de-the-dark-knight-se-vuelve-real/

http://www.ionlitio.com/2006/12/20/marketing-viral-la-nueva-publicidad-en-internet/

任天堂 (Nintendo) i l'heterogeneïtat de la clientela

Nintendo és, com suposo que sabeu, una empresa molt antiga, que va començar fabricant cartes i ha acabat ficada en el món dels videojocs.
Durant l'època en què Nintendo competia amb la Game Cube i la Game Boy Advance contra la PlayStation2 de Sony, es pot dir que la seva quota de mercat era bastant petita, i és que qui no tenia una PlayStation2, a part de jo?
Els jocs de la Game Cube estaven clarament destinats a nens, i d'aquesta manera, Nintendo perdia una gran part de possible clientela, que d'altra banda Sony s'enduia amb els seus jocs destinats a gent més adulta, de la seva PlayStation.
Mireu aquests gràfics, on es veu clarament qui era la clientela de Nintendo durant l'era Game Cube i Game Boy.

Gràfic GameCube

Gràfic GameBoyAdvance

Les barres d'adalt són la clientela masculina, mentre que les d'abaix són la femenina, i com més a la dreta, més edat. Es veu molt clarament com, a mesura que l'edat avança, Nintendo perd clientela.

Darrerament, i com segurament haureu comprovat, això ha canviat. I és que com diu als apunts d'àrea comercial, pàgina 8, no existeix un únic client. El client és una "classe abstracta" que són molta gent diferent, amb gustos molt diferents i edats molt diferents. Amb una consola anomenada GameBoy, no pots pretendre encisar gaire públic femení, i d'això Nintendo se n'ha adonat fa poc amb la Nintendo DS i la Nintendo Wii.

Quin era el problema d'aquesta empresa? L'infantilesa dels jocs. Estava únicament dirigit a un públic infantil, amb la qual cosa s'estaven perdent un tros immens del pastís que ara han sabut menjar-se.

Només cal mirar els gràfics de ventes de la NintendoDS i de la NinendoWii, per adonar-se'n.

Gràfic Nintendo Wii

Gràfic Nintendo DS

Si us hi fixeu, amb aquestes dues consoles, han aconseguit captar molt de públic femení, i també una franja d'edats que abans era pràcticament inexistent, si us fixeu en el segon gràfic, veureu que hi ha més gent de 44 anys amb una DS que no pas nois de 17 anys!
Es pot dir que Nintendo ha fet una bona estratègia comercial.

Observeu les diferències entre un anunci de la Game Boy als anys 80

Amb els anuncis que fan ara per la Nintendo DS.

És clar que estem parlant de fa més de 20 anys, però em refereixo al to amb què l'adrecen i el públic a qui clarament van destinats cadascun. A més, es veu un clar augment d'inversió en la publicitat, suposo que perquè ara s'ho poden permetre.

Està clar que el que diu als apunts sobre la diferència d'edats, sexes, cultures, constitució física o classes socials dels individus és més que real, i que a nivell teòric hi ha diverses maneres d'enfrorntar-se a aquesta heterogeneïtat. També està clar que Nintendo ha sabut fer un bon marketing mix únic, per aconseguir vendre un mateix producte a tota classe de gent, i sinó mireu quina campanya publicitària més directe van llançar:

Els gràfics que he mostrat més amunt són concretament de les ventes realitzades a Tokyo i Osaka, m'agradaria veure un gràfic que mostrés les ventes a Europa o a l'Estat Espanyol, però segurament no serien gaire diferents.
Vosaltres també heu notat el canvi d'estratègia que ha fet Nintendo per a captar més públic? Ha aconseguit captar-vos?
Jo tinc la sensació que ara amb la PlayStation3, Sony està caient en el mateix error que Nintendo fa uns anys, però del revés, intenta captar a un públic massa adult, i s'oblida dels més menuts, que al cap i a la fi són els qui d'aquí una setmana esperaran que sota l'arbre de Nadal hi hagi una Nintendo DS.

Bon Nadal i feliç any nou a tots!

Fonts: http://japan.cnet.com/news/tech/story/0,2000056025,20358428,00.htm (en japonès)

Diferents estratègies comercials

Durant el curs hem parlat sobre com motivar als treballadors d'una empresa, sobre la feina del directiu, etc... Sobre inversions, financiació, etc.. Però que els empleats estiguin molt motivats i els directius facin molt bé la seva feina no és suficient per a que una empresa funcioni. Tampoc no ho és que s'inverteixin molts diners, o que la financiació inicial sigui molt bona. El més important per una empresa és vendre el seu producte.

El primer que ha de definir una empresa quan es crea és: quins són els objectius que vol aconseguir i com els vol aconseguir. Entre d'altres, cal escollir una estratègia publicitària que serà clau per a la donar a conèixer la marca i els seus productes.

Així doncs, en aquest últim post parlaré sobre marketing. En concret, sobre una de les quatre variables del marketing: la comunicació. En la meva opinió, la variable més important, ja que el fet de que un producte sigui car o barat, no determina si el producte es vendrà més o menys, ni tampoc que el producte sigui més bo o més dolent. Cal puntualitzar però, que el producte ha de tenir uns mínims de qualitat, ja que si el producte és nefast per molt bona promoció que se'n faci, tampoc no es vendrà.
Com a exemple,que crec que s'ha comentat alguna vegada a classe, potser l'iPod no és el millor reproductor mp3 que existeix al mercat, a més tampoc no és precisament barat. En canvi, tothom en vol tenir un. Per què? Perquè és un bon producte, perquè està de moda...? La resposta està en la comunicació. En com venen el producte, com et fan sentir quan veus un anunci d'aquell producte, etc... Bàsicament, en com fan que el producte et sedueixi suficient com per anar a la botiga i comprar-te'l.

Una vegada el Jose Cabré va comentar que existien dos productors de detergents, i en canvi n'està ple de marques: Elena, Skip, Wipp, Ariel... Els fabricants són els mateixos, en molts casos els productes són iguals, possiblement fins i tot d'un preu molt semblant... llavors, què fa que un es vengui més que l'altre? La comunicació.

Per acabar, m'agradaria que veièssiu un vídeo del YouTube sobre com seria un ipod si l'anunciès Microsoft. Hi ha una gran diferència clara entre el minimalisme de la marca Apple, i el sobrecarregament dels de Microsoft. En canvi, ambdues empreses tenen uns beneficis extraordinaris. A què creieu que és degut? Com pot ser que dues empreses amb dues línies tant diferents de publicitat puguin funcionar igual de bé?

http://www.youtube.com/watch?v=aeXAcwriid0

Previsiones de ventas

Las empresas tienen que mantener un numero de empleados finito, y comprar y usar un cierto numero y tipo de materiales para que todo funcione, esto esta muy claro, sobretodo al inicio, que estos números van a ser, en principio, escasos. Pero a medida que va pasando el tiempo, la empresa crece, el empresario tiene que decidir sobre sus necesidades para aumentar o mantener el margen de beneficios, como saber esto? Mediante las previsiones de ventas.

Las previsiones de ventas consisten en un estudio de la actividad mercantil actual de la empresa. Mediante estos cálculos/métodos/procesos podemos estimar el número de ventas futuras, y así saber a su vez, que necesitamos, o que no necesitamos para que ese numero se cumpla. De esto, se deriva gran parte del resto de parámetros del negocio (costes fijos y variables, estrategia y plazos de financiación, presupuestos comerciales, ingresos y gastos, etc.). Hay que tener en cuenta que no el objetivo no es la cantidad que nos gustaría vender, sino lo que es posible vender. Así pues el objetivo ha de ser realista a la vez que ambicioso y bien definido.

Se tiene en cuenta que, cuando y donde se venderá el producto: No da lo mismo vender unos esquís en verano que en invierno, así como tampoco da lo mismo venderlos en Madrid que en Andorra.

Evidentemente, depende del tipo de empresa el tipo de previsión que se haga. Para alguna empresas, el calculo se realizará mediante el numero de unidades vendidas y su precio (por ejemplo el numero de coca colas que se pueden vender en un bar), pero para otras dependerá más del numero de clientes (por ejemplo un banco).

Como podemos observar, no todas las empresas hacen igual los cálculos, existen sistemas más o menos completos que dependerán de que empresa estemos hablando.

Otra cosa que cabe decir, es que estos métodos no siempre son validos, ya que, como ya he comentado, básicamente obtienen una realidad actual y, en general la aplican al año siguiente. Aquí podemos ver unos ejemplos sobre como estos estudios, sobretodo, cuanto mayor complejidad hay,no son mas que una guía que no siempre esta en lo cierto:

http://www.kriptopolis.org/previsiones-microsoft-2008

http://es.autoblog.com/2007/06/01/el-nissan-dualis-dobla-las-previsiones-de-venta/

http://www.pspain.com/foro/showthread.php?t=13166

http://www.nintendowii.es/showthread.php?t=3783

El futuro es realmente imprevisible, un estudio a largo plazo, en este caso, suele ser mas fácil de realizar que un estudio a corto-medio plazo, por que? Por la sencilla razón de que el consumidor siempre sigue los mismos pasos. Como ejemplo se podria poner el HD-DVD o Blu-ray, hoy por hoy es difícil estimar en este año cuantos consumidores lo compraran, pero debemos estar seguros de que todo el mundo acabará actualizando su sistema DVD como ya pasó con VHS.