jueves, 13 de diciembre de 2007

VAN i TIR: Mètodes per analitzar la rendibilitat d'una inversió

Com hem vist a classe, abans de fer una inversió, cal estudiar bé tres factors clau per assegurar-nos de la seva viabilitat: la rendibilitat, el risc i la liquiditat. Avui m'agradaria aprofundir sobre un d'aquestes tres factors, tot i que sovint va lligat al risc: la rendibilitat d'una inversió.

La rendibilitat és el factor que permet estimar si els beneficis que s'aconseguiran després d'invertir en aquest projecte seran majors que els sacrificis que ha hagut de fer l'inversor. Per fer-ho, hi ha diferents mètodes o models, dividits entre estàtics o dinàmics. Aquesta divisió es basa en un fet diferencial: si tenen en compte o no el pas del temps, és a dir, el canvi de valor del diner. Com es pot deduir, els mètodes que en els seus càlculs no tenen en compte el moment en que es produeix la sortida o entrada de diner (estàtics) són molt més simples que no pas els dinàmics, així que em centraré en aquests últims, més complexos però que aporten una informació més precisa. Una altra característica d'aquestes mètodes (dinàmics) és que són complementaris, és a dir, que usats simultàniament poden donar una visió més complerta del projecte ja que cada un d'ells contempla un aspecte diferent.

Del primer mètode que parlaré és del Valor Actual Net (VAN). Quan parlem del VAN d'una inversió, ens referim a la suma dels valors actualitzats de tots els fluxos nets de caixa esperats del projecte, deduït a partir de la inversió original. És a dir, actualitzar tots els valors a l'any 0 (any de referència) per tal de contemplar la variabilitat del diner al llarg del temps, sumar aquests valors i restar-los-hi la inversió original. Precisament aquesta homogeneïtzació és el principal avantatge d'aquesta mètode: es redueix a una unitat de mesura comú quantitats de diner generades en moments diferents en el temps, fet que permet introduir fluxos als càlculs sense que això distorsioni el significat del resultat final, com pot succeir en el mètode TIR.

Així doncs, el VAN indica la quantitat de diners de que disposarà l'inversor després de retornar el capital i liquidar el seu cost. De forma general, es pot concloure que si el VAN és positiu, el projecte és rentable. Per tant, si l'inversor està dubtant entre dos projectes, el més rentable serà el que tingui un VAN més elevat. De totes maneres, és l'inversor qui acaba decidint si el VAN és prou atractiu com per contrarestar els riscos inherents en la inversió.

Pel que fa a la Taxa Interna de Retorn (TIR), és aquella taxa que fa que el VAN d'una inversió sigui 0 (VAN=0). Ara bé, utilitzant aquest valor per analitzar la rendibilitat d'una inversió, es considera que una inversió és aconsellable si la TIR resultant és igual o superior a la taxa exigida per l'inversor (cost del capital). Aquest cost de capital amb que es compara la TIR pot ser: o bé la taxa d'interès dels préstecs, (en cas que la inversió es financi a través de préstecs) o bé la taxa de retorn de les inversions alternatives (en cas que la inversió es financi amb capital propi), o bé una mescla d'ambdues.

El problema més gran d'aquest mètode, com he avançat anteriorment, és la inconsistència matemàtica de la TIR quan en un projecte s'hi han d'efectuar altres desemborsaments (a més a més de la inversió original) durant el la vida útil d'aquest, ja sigui degut a pèrdues o a noves inversions addicionals.

D'altra banda, la TIR és un indicador de rendibilitat relatiu del projecte, és a dir, que cada projcete té la seva pròpia TIR, per tant, no es pot comparar les taxes de rendibilitat internes de dos projectes ja que no tenen en compte la possible diferència de dimensions d'aquests. Per exemple, una gran inversió amb una TIR baixa pot tenir un VAN superior a l d'un projecte amb una inversió petita i una TIR elevada.

miércoles, 12 de diciembre de 2007

Els costos d'oportunitat

Un dels factors que intervé a la inversió i que em sembla molt important és el cost que té renunciar a una satisfacció present. Crec que és el factor que hem de superar per, d'alguna manera tirar endavant el nostre projecte d'inversió, però és molt complicat.
A la part d'economia també vam parlar-ne, i la veritat és que la definició que hi havia als apunts no em va convèncer, així que vaig investigar una mica, i vaig trobar que aquestes ho definien una mica millor:

- Utilidad máxima que podría haberse obtenido de la inversión en cualquiera de sus usos alternativos.

- Es el valor de los recursos en la mejor alternativa que se deja de realizar. Por ejemplo, cada decisión de producir o consumir alguna cosa significa que se deja de producir y consumir alguna otra.

És a dir, abans d'invertir en un quiosquet de gelats a la platja, podríem haver-nos plantejat l'opció d'invertir en un quiosquet de pipes al centre, però com escollir quina és la millor?
És per això que s'ha de fer un anàlisi de mercat, i durant un estiu anar passejant tant per uns quiosquets com pels altres, observant quin ven més. Podríem arribar a la conclusió que els quiosquets de gelats guanyen més diners, i llavors tiraríem endavant el projecte.
En certa manera, fer un estudi previ de cadascuna de les opcions ens facilita molt la feina a l'hora de prendre la decisió, però imaginem-nos que de sobte comença a ploure cada dia, ningú no va a la platja, i tothom decideix sortir pel centre! Tots els analistes al carrer! (no, pobrets)
Els diners que estiguin guanyant els del quiosquet de pipes, són els diners que podríem estar guanyant i no estem guanyant pel fet d'haver pres una decisió que semblava encertada, però que per un factor extern en principi totalment imprevisible, no ho ha estat.

D'altres vegades és més fàcil prendre aquesta decisió, per exemple:
Una empresa disposa d'un capital d'inversió de 2.000 euros i té dues alternatives. Comprar una màquina que val 2.000 euros però que substituirà una plantilla de 10 treballadors que cobraven 1.000 euros al mes, o invertir aquests 2.000 euros en un banc, que li donarà una rentabilitat anual del 10%. És un exemple exagerat, però és perquè quedi clar que com més utilitat incremental o addicional (així és com es denomina el que guanyes triant la millor opció respecte la no tan bona) més fàcil és prendre la decisió entre dues o més opcions.

Aquesta noció de costos d'oportunitat és també aplicable a molts altres camps, i segur que molts de vosaltres us heu trobat algun cop en la situació d'haver de triar entre diferents opcions a l'hora d'invertir alguna cosa, encara que no siguin diners, oi?

Jo divendres tinc l'entrega de PROP, i ara mateix estic escrivint aquest post, així que no estic avançant res de la pràctica. Quina nota hagués tret a PROP si no hagués fet aquest post? En el meu cas la decisió ha estat fàcil de prendre perquè ho he enfocat al revés: Quina nota tindria d'un post no existent si estigués fent PROP ara mateix?

martes, 11 de diciembre de 2007

Viabilidad del proyecto empresarial

Hoy en clase hemos estado hablando sobre la inversión y hemos visto un ejemplo de un posible proyecto empresarial (léase chiringuito de venta de polos en la playa). Obviamente hay muchos factores que indican la viabilidad de un proyecto, en este caso el cálculo del número mínimo de helados que había que vender era bastante significativo. Si para cubrir los costes necesitamos vender 10 mil helados al día, posiblemente lo tengamos bastante difícil para sacar el negocio adelante.
Otro de los factores a tener en cuenta además del de cubrir costes, es el del interés bancario. Hemos comprobado cómo en función del interés bancario sobre el préstamo para la inversión inicial de un negocio, éste podía ser factible o no.

Como decía, hay muchos otros factores que pueden determinar si debemos emprender un proyecto:
- Viabilidad legal
Hay que comprobar si la actividad que deseamos llevar a cabo cumple con la normativa vigente en el país donde vamos a desarrollarla.
Por ejemplo, en España no es legal abrir un coffee shop, y en los Países Bajos sí lo es.
Wikipedia: Los coffee shop son locales típicos de los Países Bajos, que tienen como característica principal ser los únicos en la Unión Europea que ofrecen la posibilidad de venta y consumo de hachís y marihuana de forma legal.

- Viabilidad técnica
Un estudio de viabilidad técnica consiste en reunir toda la información posible acerca de las posibles alternativas en el uso de materiales y/o maquinaria necesarios para el buen funcionamiento del proyecto. Este va muy relacionado con la viabilidad económica ya que muchas veces lo mejor en tecnología suele ser la más cara, y esto puede suponer que el proyecto sea inviable.

- Viabilidad financiera
Sobre financiación ya se ha hablado suficiente en algún que otro post, así que sólo lo enumero como otro factor a tener en cuenta en el estudio de viabilidad. Sencillamente, consiste en determinar si existe o no financiación suficiente.

- Viabilidad de gestión
Consiste en determinar la estructura organizativa de la empresa, y hacer una estimación del personal necesario, posibles proveedores, etc... Es muy posible que una empresa fracase por una mala gestión.

- Viabilidad económica
Es la que comentábamos al principio, que tiene en cuenta, por ejemplo, la inversión inicial necesaria y los intereses bancarios. Se calcula el VAN (Valor actual neto) que es el valor limpio que queda de la inversión después de restarle los intereses. Este indicador debe ser positivo para que la inversión valga la pena.
Otro indicador es el TIR (tasa interna de retorno), que va en función del VAN. Éste indica el valor de los intereses a partir del cual es rentable hacer la inversión.

- Viabilidad institucional
Sólo se refiere a si es posible crear la empresa en la forma institucional que deseamos.

- Viabilidad medioAmbiental
Hay que tener en cuenta si nuestra actividad puede ser perjudicial para el entorno, tanto por contaminación acústica, química, etc... Es posible que haya que cambiar la ubicación de la empresa así como algunos hábitos para poder preservar el medio ambiente.

- Viabilidad profesional
Consiste en determinar si nos vemos capacitados para llevar a cabo las tareas que tenemos encomendadas en el proyecto.

Como habéis visto, existen muchas cosas a tener en cuenta antes de abrir un negocio. Muchas de las empresas que empiezan, cierran antes del primer año. Creéis que tienen en cuenta todos estos factores? Vosotros lo tendríais en cuenta?

Fuentes:
-http://www.decoop.cl/Inicio/FomentoCooperativo/CursosenL%C3%ADnea/FACTIBILIDADDELPROYECTOEMPRESARIAL/tabid/130/Default.aspx

-Wikipedia

lunes, 10 de diciembre de 2007

Dóna’m l’Informe Comercial... i després parlem!

Aquests dies estem parlant de finances a classe... i com no anem a parlar-ne una mica. L’altre dia a classe vam parlar alt per alt sobre els informes comercials que podia obtenir una empresa d’una altre. Avui m’agradaria saber què ens proporciona un informe d’aquest tipus, perquè ens pot servir i com el podem obtenir.


Primer de tot, què és ben bé un informe comercial? Podríem dir que és una eina que utilitza el departament de finances o la secció de riscos d’una empresa per investigar sobre una empresa amb la qual tenim o tindrem tractes. Amb aquesta pretenem obtenir informació que ens ajudi a decidir sobre possibles negocis o probabilitat de impagament amb aquesta empresa.


Sabeu quina informació pot arribar a donar aquest informe? La quantitat d’informació és gegant. Ens dóna des de informació sobre dirigents, executius i accionistes fins al nom de les empreses que els aprovisionen les cadires del despatx!!!

I és que amb els informes comercials podem saber l’estat actual de una empresa, el punt en què està de la seva evolució, les incidències que té amb les empreses que tracten amb ella, endeutament, beneficis, creixement interanual i un llarg etcètera. Ens fa una foto objectiva de la empresa que volem.

Una informació que solen donar els informes comercials, i que em va sobtar molt, és la opinió de crèdit. En aquest apartat l’informe explica concretament fins a quants diners ens poden deixar a deure! Això és com una predicció, no? És fantàstic que algú et digui: “mira a aquest home si li deixes més de 10€ segur que no te’ls podrà tornar”. Això dóna una facilitat enorme alhora de fer vendes de un considerable volum a una empresa.

Una altre informació molt interessant són els “ratios financieros”. Un “ratio financiero” és un indicador que permet fer mesures i comparacions d’aspectes no quantitatius que permeten analitzar una empresa. Amb aquests indicadors podem fer comparacions i veure en quin nivell està l’empresa en vers les empreses del mateix sector.

D’aquests indicadors n’hi ha de molts tipus: solvència, rendibilitat, equilibri, productivitat, etc.


Per obtenir aquests tipus d’informes hi ha empreses especialitzades en això. Per exemple eInforma, on a la part inferior podem veure l’exemple d’un Informe complet. A part d’aquesta empresa n’hi ha moltes més (Informa).

Jo em pregunto, fins a quin punt una empresa no està “espiant” a una altre? Quins són els límits d’aquests Informació? Quin dret tenim nosaltres com empresa a posseir tanta informació d’altres empreses?

Crec que la resposta està en que en aquests informes només hi ha informació que per llei s’han de fer públiques. El què es fa en aquests informes és transformar aquestes informacions públiques a informacions de alt grau de rellevància per qualsevol altre persona/entitat.


També em pregunto, a una empresa li aniria bé fer-se a ella mateixa un informe comercial? No creieu que si veiem la informació exacta que veuen les empreses de nosaltres llavors podem obtenir algun tipus d’estratègia per negociar amb elles? També estaria bé tenir una informació tant objectiva com és un informe comercial? Ajudaria a tenir clar per on anem fluixos, no?

Ara podem entendre perquè el títol de l’entrada, no? Abans de començar a oferir-te els meus serveis vull saber qui ets, si ets de fiar i fins a quin punt jo et puc donar serveis. En aquest món, abans de deixar alguna cosa de valor pensa-ho dues vegades, primer informa’t i llavors decideix.

sábado, 8 de diciembre de 2007

Credit Scoring, és tant just com sembla?

El Credit Scoring (la puntuació de credit) consisteix en un mètode numeric que representa la forma més rapida i exacte per a predir, des d’un punt de vista de risc, la viabilitat dels sol·licitants de crèditper a pagar les seves deutes en un futur. Mitjançant aquest mètode, donades certes dades financeres sobre el sol.licitant, s’obté una certa puntuació (d’aquí la paraula Scoring) i comparant-la amb una taula de puntuacions obtinguda de l’univers de consumidors, permet a l’empresa o entitat financera, saber amb certesa la viabilitat de donar-li el crèdit.

L’informació s’obte mitjançant les respostes del qüestionari de sol·licitud de credit, a l’informe de credit del client (obtingut d’una agencia d’informes crediticis) i al seu perfil economic.

Un cop obtinguda aquesta informació la puntuació s’obté, generalment, mitjançant:

- L’existencia de pagaments a plaços, si hi ha morositat, puntuació pitjor.

- Saldo disponible menys Saldo que deu. Major diferencia implica menor puntuació.

- Temps que ha tingut un historial de credit. Quant més llarg, millor puntuació.

- Quant de credit té. Molts crèdits disminueixen la puntuació.

- Tipus de credit que té. Quanta més experiencia en credits, sobretot de tipus rotatiu (targetes de credit, deutes a plaços, etc) millor puntuació.

Depenent de la companyia que calculi el Credit Scoring, la puntuació pot variar lleument, ja que si bé aquí s’han descrit lleument, en alguns dels parametres algunes companyies aprofundeixen més que d’altres.

Aquest mètode no esta limitat als bancs ni companyies de credits, altres companyies, com per exemple concessionaris, empreses de telefonia mòvil,etc.

Com podem observar, encara que el mètode es consideri ràpid de calcular, implica un cert temps i els calculs s’el.laboren de forma complexa, tot per bé de que s’obtingui una informació fiable i alhora crucial per l’entitat. Aixi doncs, no tot és bufar i fer ampolles, tant és així que, com hem vist és necessita la dependencia d’agencies que es dediquin a facilitar l’informació de credit del client. Llavors, la pregunta que ens hem de fer és, ha de ser tant complicat obtenir un credit? És possible que s’estiguin obviant altres parametres que permetrien saber amb més facilitat si una persona és viable per a concedir-li un crèdit?

A més, es valora bastant la experiencia en crèdits, llavors, s’està obviant que si no tens experiencia no ets ningú? Aquí us deixo un exemple del que pot passar-nos a nosaltres mateixos. D’altra banda, si ho pensem una mica, aquest mètode no és tan perfecte com pot semblar, ja que si tenim previst obtenir un credit, no avui mateix, sinó passat un temps, sabent quins són els parametres que es tenen en compte, sempre podem manipular-los, per exemple obtenint varies targetes de credit, demanant credits més petits, etc. Tot això ens proporcionará experiencia i augmentará la puntuació.

Si algú de vosaltres disposa d’un crèdit i li agradaria comentar la seva experiencia, seria de gran ajuda per a tal d'informar-nos millor.