Aquests dies estem parlant de finances a classe... i com no anem a parlar-ne una mica. L’altre dia a classe vam parlar alt per alt sobre els informes comercials que podia obtenir una empresa d’una altre. Avui m’agradaria saber què ens proporciona un informe d’aquest tipus, perquè ens pot servir i com el podem obtenir.
Primer de tot, què és ben bé un informe comercial? Podríem dir que és una eina que utilitza el departament de finances o la secció de riscos d’una empresa per investigar sobre una empresa amb la qual tenim o tindrem tractes. Amb aquesta pretenem obtenir informació que ens ajudi a decidir sobre possibles negocis o probabilitat de impagament amb aquesta empresa.
Sabeu quina informació pot arribar a donar aquest informe? La quantitat d’informació és gegant. Ens dóna des de informació sobre dirigents, executius i accionistes fins al nom de les empreses que els aprovisionen les cadires del despatx!!!
I és que amb els informes comercials podem saber l’estat actual de una empresa, el punt en què està de la seva evolució, les incidències que té amb les empreses que tracten amb ella, endeutament, beneficis, creixement interanual i un llarg etcètera. Ens fa una foto objectiva de la empresa que volem.
Una informació que solen donar els informes comercials, i que em va sobtar molt, és la opinió de crèdit. En aquest apartat l’informe explica concretament fins a quants diners ens poden deixar a deure! Això és com una predicció, no? És fantàstic que algú et digui: “mira a aquest home si li deixes més de 10€ segur que no te’ls podrà tornar”. Això dóna una facilitat enorme alhora de fer vendes de un considerable volum a una empresa.
Una altre informació molt interessant són els “ratios financieros”. Un “ratio financiero” és un indicador que permet fer mesures i comparacions d’aspectes no quantitatius que permeten analitzar una empresa. Amb aquests indicadors podem fer comparacions i veure en quin nivell està l’empresa en vers les empreses del mateix sector.
D’aquests indicadors n’hi ha de molts tipus: solvència, rendibilitat, equilibri, productivitat, etc.
Per obtenir aquests tipus d’informes hi ha empreses especialitzades en això. Per exemple eInforma, on a la part inferior podem veure l’exemple d’un Informe complet. A part d’aquesta empresa n’hi ha moltes més (Informa).
Jo em pregunto, fins a quin punt una empresa no està “espiant” a una altre? Quins són els límits d’aquests Informació? Quin dret tenim nosaltres com empresa a posseir tanta informació d’altres empreses?
Crec que la resposta està en que en aquests informes només hi ha informació que per llei s’han de fer públiques. El què es fa en aquests informes és transformar aquestes informacions públiques a informacions de alt grau de rellevància per qualsevol altre persona/entitat.
També em pregunto, a una empresa li aniria bé fer-se a ella mateixa un informe comercial? No creieu que si veiem la informació exacta que veuen les empreses de nosaltres llavors podem obtenir algun tipus d’estratègia per negociar amb elles? També estaria bé tenir una informació tant objectiva com és un informe comercial? Ajudaria a tenir clar per on anem fluixos, no?
Ara podem entendre perquè el títol de l’entrada, no? Abans de començar a oferir-te els meus serveis vull saber qui ets, si ets de fiar i fins a quin punt jo et puc donar serveis. En aquest món, abans de deixar alguna cosa de valor pensa-ho dues vegades, primer informa’t i llavors decideix.
4 comentarios:
Realmente un tema interesante, este del informe comercial y sobretodo lo de los ratios financieros.
Yo creo que si una empresa va a realizar cualquier tipo de actividad que interfiera con otra empresa X, la empresa tiene todo el derecho del mundo a informarse de esta, claro aquí entra un punto importante.
Si le pedimos información a la empresa X, seguro que nos la entrega pero de que manera, poca información y nada objetiva, imposible fiarse!
Ahora por contra si nosotros conseguimos toda la información de X, seguro que estamos vulnerando algunas leyes de privacidad, pero tendríamos muchas más cosas de las que de verdad nos interesan.
Aquí es donde entran las leyes, que obligan hacer unos informes de la actividad de la empresa y mandarlo a organismos del estado.
Esta claro que no tendremos toda la información pero sí tendremos todo lo que nos interesa para poder sentarnos a hablar con X.
Pero lo que realmente me ha llamado la atención y me ha fascinado, ha sido lo de los ratios y la cantidad de razones financieras que hay.
Como bien dices sirve para empresas del mismo sector, esta claro no tiene sentido comparar una empresa de manzanas y otra de aviones.
Pero leyendo el link de la wikipedia que has dejado, en el primer sector que he pensado ha sido el sector del automóvil.
Y de todas las razones quizás la más útil sea la razón ácida o el ratio rápido, porque da una idea de manera intuitiva y rápida sobre la empresa.
Penso que realment és molt interessant això dels informes comercials i a més a més molt necessaris per decidir si tenir tractes o no amb una empresa. Des de el meu punt de vista crec que és just tenir tot tipus d’informació referent aquella empresa amb qui vols fer negoci perquè estàs posant en risc la teva empresa. Crec que abans de fer qualsevol operació el primer que has de fer es informar-te bé i tenir unes mínimes garanties de que anirà bé, sinó és així, corres el risc d’equivocar-te una vegada i un altre. Que és poc ètic? Pot ser, però en primer lloc si les empreses d’entrada donessin les seves informacions verdaderes no tindries que buscar-te per un altre banda la informació i per tant el primer que no està essent honesta és l’empresa amb qui vols fer negoci. I en segon lloc, penso que en el mon dels negocis, per sort o per desgracia, la moralitat importa poc i el que importa molt és la desconfiança en tot i tothom i saber abans de decidir de confiar en algú.
Ciertamente desconocía la practica totalidad de todo lo que dices aquí.
En primer lugar me gustaría comentar que creo que este es un documento casi imprescindible para iniciar cualquier relación empresarial entre dos empresas, el motivo en mi opinión, nunca se tienen suficientes garantías de que una empresa vaya a poder soportar los pagos hacia ti, es por eso que una empresa necesita conocer cuanta más información mejor de la otra empresa para poder evaluar los riesgos que esta relación comercial tiene y supeditarlo los beneficios que puede obtener de esa relación y de allí tomar la decisión.
Dicho esto creo que lo primero que nos tendríamos que plantear todos es: ¿como sabemos que la información que incluye ese informe es cierta? Para mi este es un punto de especial importancia, porque por mucha información que te puedan aportar si no estamos seguro al 200% que esa información es real poca utilidad tendrá.
La verdad es que una de las informaciones que más me ha asombrado a sido la opinión de crédito, ya que me parece increíble que una empresa pueda decir hasta cuando podrá pagar, ya que me parece que de esta forma es desvelando sus debilidades.
Entrando a las preguntas que lanzas, la verdad es que es algo bastante desconocido por mi parte.
Es evidente que esos documentos contienen información muy sensible de la empresa y por lo tanto no es recomendable que esa información caiga en manos de los competidores, ya que mostrarían las debilidades de la empresa.
Por ese motivo pienso que la entrega de estos documentos va supeditada a la firma de contratos muy estrictos en donde se prohibe la total divulgación del contenido de esos documentos.
Sobre los límites de poseer una empresa información de otra, creo que esto viene totalmente determinado por la empresa que da el informe comercial, ya que en el presentará la información que considere necesaria. Aún así la empresa que solicita el informe comercial, muchas veces puede solicitar que este contenga información que para ellos es importante, esta solo será incluida si la empresa que entrega el informe lo acepta.
Referente a la necesidad de que una empresa se haga un informe comercial para uso interno creo que no es necesario. Los motivos son evidentes, las empresas generan gran cantidad de información como los libro diario, etc. que contienen toda la información contable necesaria de la empresa, y por lo tanto es innecesario generar ese informe.
Home, això que comentes al final de fer-se un mateix l'informe comercial sona gairebé com fer-se un mateix una carta de recomanació, que tot i ser certa, pot generar molts dubtes sobre la seva objectivitat i la integritat de les dades al receptor.
Deixant de banda això trobo que l'informe comercial és una molt bona eina de la que disposen les empreses però que s'ha de ponderar, és a dir, no crec que s'hagi de prendre al peu de la lletra, sinó que cal complementar-ho amb la idea de negoci que et presentin (si és el cas de finançar-los o començar un partnership).
Així doncs, cal tenir molt en compte certs aspectes com el sector en què es mou el negoci, ja que hi ha sectors on el risc inherent és més gran que en altres. Per exemple, en el sector de les ti, és més necessari arriscar si es vol obtenir un bon benefici. A vegades, en les ti és més important tenir una bona idea de negoci que l'estat actual de l'empresa, to i que no tant com en els temps de la bombolla de les .com.
Finalment, m'agradaria apuntar que en obtenir l'equilibri entre idea de negoci i l'estat de l'empresa (tant en capital humà com en estat comptable) rau la clau de l'èxit.
Publicar un comentario