La memòria anual, tal i com el propi nom indica, és un dels tres comptes anuals que realitza una empresa. La seva funció és la de complementar, ampliar i explicar el contingut del Balanç i el Compte de Pèrdues i Guanys, és a dir, les activitats, operacions i balanç comptable de les seves transaccions. Tanmateix, conté informació que no apareix en els altres dos comptes anuals. A més a més d'informació numèrica, inclou també informació textual, és a dir, comentaris explicatius i informació complementaria que ajudin a entendre amb més facilitat la informació purament comptable del document. Tot i que no té una estructura determinada, el Pla General de Comptabilitat estipula la informació mínima que ha de contenir.
Així doncs, la memòria seria una mena de resum detallat del que ha succeït a l'empresa durant l'últim any en tots els àmbits per tal que els accionistes puguin estar al corrent. De fet, la Junta General d'Accionistes l'ha d'aprovar. I relacionat amb aquesta transparència que han de tenir les empreses, hi ha una llei que regula precisament això, i és del que parlaré avui: de la Llei d'Aldama.
L'objectiu d'aquesta llei, aprovada el 17 de juliol del 2003, era, segons el seu pròleg: “incrementar el grau de transparència de les societats cotitzades i dotar d'una major estabilitat i seguretat la posició de l'accionista”. Així doncs, la idea era recuperar la confiança dels accionistes i inversors en el sistema financer, minvada arran de diverses notícies publicades on es destapaven una sèrie d'escàndols financers, contribuint a la transparència i el bon govern d'aquestes societats.
També coneguda com a Llei de Transparència, obliga a totes les empreses que cotitzen a borsa a disposar d'un portal web on s'incorpori tota la informació rellevant sobre l'estructura de la propietat de l'empresa i de la seva administració, així com la realització d'un informe anual de govern corporatiu. A més a més, la memòria anual també haurà de ser accessible des d'internet per tal que qualsevol ciutadà la pugui consultar d'una forma fàcil i ràpida. Segons estableix la llei, la pàgina web haurà d'incluir, almenys:
- Els estatus socials
- Reglament de la Junta General.
- Reglament del consell d'administració i el de les seves diferents comissions.
- Principis de bon govern.
- Informes anuals de bon govern corporatiu
- Documents relatius a les juntes ordinàries y extraordinàries.
- Actes de les juntes generals.
Però, realment això ajuda a augmentar la confiança de l'inversor? Jo crec que no. Quina garantia dóna a l'accionista conèixer el funcionament de la Junta General, la composició del Consell d'Administració o tenir accés a l'informe anual des d'una pàgina web, de que no es prendran decisions que el perjudiquin? Si bé és cert que és una bona mesura per tal que es pugui consultar en quina situació es troba l'empresa, els fets destacables que han succeït durant l'any, i com treballa i està constituït l'òrgan d'administració, això no evita els fraus o els escàndols financers.
Al meu parer, aquesta llei no dissuadeix a aquells que pretenen abusar de la seva posició, per tant, crec que és una llei “de cara a la galeria” per fer creure als inversors que les empreses i els seus dirigents estan cada cop més controlats, però realment no té utilitat en aquest sentit.
Com ho veieu vosaltres?
Fonts:
http://www.finanzas.com/id.6399510/noticias/noticia.htm
http://www.microsoft.com/spain/empresas/asesoria/transparencia_empresarial.mspx
4 comentarios:
Estic d'acord amb el que dius, Llorenç, sobretot amb el que dius a raó de la transparència dels moviments directius. Queda clar que les decisions que pugui prendre una directiva mai quedaran reflexats sobre el paper, en tan que aquestes decisions puguin perjudicar als accionistes. La obligació de fer una web amb la jerarquia corporativa i els plans generals, etc. considero que és una idea acceptable, però és evident que una web és insuficient per fer transaparent una empresa. Qui ens pot assegurar que la informació que contingui la memoria anual o la web no estiguin manipulades (de la mateixa manera que es manipulen els balanços i existeix la evasió d'impostos)? Qui ens pot assegurar que l'empresa no cambiarà la estrategia just després de presentar la memoria anual?
Tot i ser insuficient, és un petit pas endavant cap a la "moralització" de la empresa.
El tema de la ley de Aldama me parece realmente muy interesante, desconocía de su existencia.
En primer lugar, entrare a valorar su existencia. Actualmente puede parecernos que es innecesaria su existencia y que no aporta la suficiente información y transparencia, pero tenemos que pensar que hace un par de años, este paso suposo poner a disposición a todos los accionistas de una gran cantidad de información y lo que es más importante actualizada en todo momento y accesible desde cualquier lugar.
Pero es que no solo es eso, sino que facilita el acceso a toda esa información a cualquier persona, cosa que permite acceder fácilmente al estado de la empresa a personas que antes de decidirse a comparar acciones quieran conocer el estado interno.
Hasta aquí todo son facilidades. ¿Que ha pasado?, pues que con el paso del tiempo internet a permitido que cualquier persona acceda a mucha más información de que antes podía, es por eso que puede parecer que no sirve de nada.
Ahora bien si nos ponemos a evaluar si esto a mejorado la transparencia de la empresa, yo diria que en un principio si que lo hizo pero que actualmente, cualquier información es poca y eso es solo una parte.
Creo que la función de control de la empresa se tiene que destinar completamente al Consejo de Administración, que esta formado por la representación de los accionistas y seguro que serás los mejores encargados de velar por los objetivos de los accionistas.
Hi ha dues lectures possibles a l'existència de tal llei. Per una banda la lectura que assegura al inversor, al accionista, que aquella empresa per la qual vol posar la seva confiança, els seus estalvis, és una empresa que realment val la pena. És una bona forma d'informar al petit inversor ( dic petit perquè el gran inversor se suposa que ja tindrà altres vies d'informació més sofisticades i fiables que un portal web )que l'empresa pot valer o no la pena.
Per altra banda, la segona lectura que li podria donar jo seria l'interés per part de la pròpia empresa per a mostrar al públic la seva transparència, la seva puresa, la seva fiabilitat. Una forma molt ingeniosa per part de l'empresari per a que la gent inverteixi en ella de forma segura i intel·ligent.
Tant la primera com la segona em semblen correctes, ja que al cap i a la fi, denota un avenç important en la comunicació entre les empreses i els futurs petits inversors. Tot sigui per la seguretat de la inversió, almenys en els seus primers passos.
Des del meu punt de vista penso que la llei d’Aldama és positiva i ajudà a augmentar la confiança de l’inversor. La llei obliga a mantenir una certa informació publicada en una web d’internet de tal manera que tothom pugi accedí d’una manera fàcil i ràpida, per tant això implica que tens més informació i accés amb més facilitat, això penso que és positiu, que és suficient segurament no. Però una cosa és que no aporti i l’altre que es necessitin més mesures. Està clar que pot seguir havent-hi frau perquè pots falsificar informació com abans però la diferencia es que tenen accés més persones i per tant sempre és més difícil poder fer frau. En resumides comptes penso que una llei que aporta més informació aporta més transparència i per tant es positiu i això no vol dir que no és necessitin més coses però penso que les coses no es construeixen de cop s’ha d’anar poc a poc i per tant si això suma benvingut sigui.
Publicar un comentario