Un dels factors que intervé a la inversió i que em sembla molt important és el cost que té renunciar a una satisfacció present. Crec que és el factor que hem de superar per, d'alguna manera tirar endavant el nostre projecte d'inversió, però és molt complicat.
A la part d'economia també vam parlar-ne, i la veritat és que la definició que hi havia als apunts no em va convèncer, així que vaig investigar una mica, i vaig trobar que aquestes ho definien una mica millor:
- Utilidad máxima que podría haberse obtenido de la inversión en cualquiera de sus usos alternativos.
- Es el valor de los recursos en la mejor alternativa que se deja de realizar. Por ejemplo, cada decisión de producir o consumir alguna cosa significa que se deja de producir y consumir alguna otra.
És a dir, abans d'invertir en un quiosquet de gelats a la platja, podríem haver-nos plantejat l'opció d'invertir en un quiosquet de pipes al centre, però com escollir quina és la millor?
És per això que s'ha de fer un anàlisi de mercat, i durant un estiu anar passejant tant per uns quiosquets com pels altres, observant quin ven més. Podríem arribar a la conclusió que els quiosquets de gelats guanyen més diners, i llavors tiraríem endavant el projecte.
En certa manera, fer un estudi previ de cadascuna de les opcions ens facilita molt la feina a l'hora de prendre la decisió, però imaginem-nos que de sobte comença a ploure cada dia, ningú no va a la platja, i tothom decideix sortir pel centre! Tots els analistes al carrer! (no, pobrets)
Els diners que estiguin guanyant els del quiosquet de pipes, són els diners que podríem estar guanyant i no estem guanyant pel fet d'haver pres una decisió que semblava encertada, però que per un factor extern en principi totalment imprevisible, no ho ha estat.
D'altres vegades és més fàcil prendre aquesta decisió, per exemple:
Una empresa disposa d'un capital d'inversió de 2.000 euros i té dues alternatives. Comprar una màquina que val 2.000 euros però que substituirà una plantilla de 10 treballadors que cobraven 1.000 euros al mes, o invertir aquests 2.000 euros en un banc, que li donarà una rentabilitat anual del 10%. És un exemple exagerat, però és perquè quedi clar que com més utilitat incremental o addicional (així és com es denomina el que guanyes triant la millor opció respecte la no tan bona) més fàcil és prendre la decisió entre dues o més opcions.
Aquesta noció de costos d'oportunitat és també aplicable a molts altres camps, i segur que molts de vosaltres us heu trobat algun cop en la situació d'haver de triar entre diferents opcions a l'hora d'invertir alguna cosa, encara que no siguin diners, oi?
Jo divendres tinc l'entrega de PROP, i ara mateix estic escrivint aquest post, així que no estic avançant res de la pràctica. Quina nota hagués tret a PROP si no hagués fet aquest post? En el meu cas la decisió ha estat fàcil de prendre perquè ho he enfocat al revés: Quina nota tindria d'un post no existent si estigués fent PROP ara mateix?
- Es el valor de los recursos en la mejor alternativa que se deja de realizar. Por ejemplo, cada decisión de producir o consumir alguna cosa significa que se deja de producir y consumir alguna otra.
És a dir, abans d'invertir en un quiosquet de gelats a la platja, podríem haver-nos plantejat l'opció d'invertir en un quiosquet de pipes al centre, però com escollir quina és la millor?
És per això que s'ha de fer un anàlisi de mercat, i durant un estiu anar passejant tant per uns quiosquets com pels altres, observant quin ven més. Podríem arribar a la conclusió que els quiosquets de gelats guanyen més diners, i llavors tiraríem endavant el projecte.
En certa manera, fer un estudi previ de cadascuna de les opcions ens facilita molt la feina a l'hora de prendre la decisió, però imaginem-nos que de sobte comença a ploure cada dia, ningú no va a la platja, i tothom decideix sortir pel centre! Tots els analistes al carrer! (no, pobrets)
Els diners que estiguin guanyant els del quiosquet de pipes, són els diners que podríem estar guanyant i no estem guanyant pel fet d'haver pres una decisió que semblava encertada, però que per un factor extern en principi totalment imprevisible, no ho ha estat.
D'altres vegades és més fàcil prendre aquesta decisió, per exemple:
Una empresa disposa d'un capital d'inversió de 2.000 euros i té dues alternatives. Comprar una màquina que val 2.000 euros però que substituirà una plantilla de 10 treballadors que cobraven 1.000 euros al mes, o invertir aquests 2.000 euros en un banc, que li donarà una rentabilitat anual del 10%. És un exemple exagerat, però és perquè quedi clar que com més utilitat incremental o addicional (així és com es denomina el que guanyes triant la millor opció respecte la no tan bona) més fàcil és prendre la decisió entre dues o més opcions.
Aquesta noció de costos d'oportunitat és també aplicable a molts altres camps, i segur que molts de vosaltres us heu trobat algun cop en la situació d'haver de triar entre diferents opcions a l'hora d'invertir alguna cosa, encara que no siguin diners, oi?
Jo divendres tinc l'entrega de PROP, i ara mateix estic escrivint aquest post, així que no estic avançant res de la pràctica. Quina nota hagués tret a PROP si no hagués fet aquest post? En el meu cas la decisió ha estat fàcil de prendre perquè ho he enfocat al revés: Quina nota tindria d'un post no existent si estigués fent PROP ara mateix?
6 comentarios:
Como ha dicho David, también creo que el hecho de tener costes de oportunidad no tiene un significado negativo, refiriendose a una perdida provocada por una mala decisión a la hora de invertir.
En ocasiones el empresario tiene que asumir costes de oportunidad, aun a sabiendas de que podría obtener mayores beneficios de una manera diferente a la que nos hemos decidido. Creo recordar que en el ejemplo de clase tratabamos la diferencia entre dedicar un terreno a la producción de alimentos o a la producción de vestidos. Puede ocurrir la situación de que obtengamos mayores beneficios mediante la plantación de algodón para confeccionar trajes, pero obviamente, si únicamente nos dedicamos a esta actividad, la población se morirá de hambre.
Por tanto, me reitero en la opinión de que en ocasiones debemos asumir costes de oportunidad ya que existen necesidades más importantes que hacen que nos decantemos por una opción que no nos proporcione el máximo beneficio.
Jo crec, com el david, que el cost d'oportunitat és el que t'obliga a agafar una cosa en comptes de poder-ho fer tot, es refereix a que tens recursos limitats i has de decidir en quina proporció els gastes amb cada cosa perquè no pots fer-ho tot. És tal com diuen "el que mucho abarca poco aprieta", doncs igual, si tens recursos limitats i intentes anar a per totes malament.
Pero per mi el pitjor d'això és que no sempre pots determinar quina és la millor opció ja que les oportunitats van sorgint a cada instant i si inverteixes en una que sembla la millor opció potser després sorgeix alguna cosa que la supera i penses que si haguessis deixat passar la primera oportunitat haguessis pogut agafar la segona posteriorment. Pero bé, suposo que això és imprevisible.
Jo penso que tots esteu girant al voltant del mateix, el que jo vaig entendre era que els costos d'oportunitat eren el que perdies fent una acció determinada.
És a dir, si fas aquesta acció estàs perdent algunes coses que ja no podràs fer, ja que l'acció que has decidit fer no t'ho permet (ja sigui perquè passa al mateix temps, perquè ja no tens els diners, etc..).
No té res a veure, segons jo vaig entendre, amb els que guanyes o perds a llarg termini, sino que això ja son valoracions que es poden fer *amb* els costos d'oportunitat.
El problema radica en que no sempre podem fer la millor opció, i quantificar els costos d'oportunitat ens ajuda a saber el que estem perdent.
Això tñe molt a veure amb una cosa de la borsa que l'altyre dia parlava amb un bon amic. Ell em deia que s'empenedia de haver invertit en unes certes accions ja que no s'havien mogut durant 1 anys, i que aquests diners que havia invertit els hauria pogut invertir en altres empreses que havien guanyat més. Tot passa per una elecció i tota elecció per un raonament de futur. Si aquest raonament de futur està ben documentat i basat, no tens totes les raons, encaram per pensar que la inversió serà correcte.
Sempre es dona el cas de un cost de oportunitat. Mai fem el millor per a la nostra empresa, sempre hi ha una millor forma de fer, crec. Simplement cal que prenem decisions tal i com creguem que ho haguem de fer. Si surt bé, fantàstic. Sinò, un altre dia serà.
El tema del coste de oportunidad es muy interesante desde el punto de vista de que se basa en lo que dejamos de ganar.
En el ámbito empresarial, toda decisión que se toma tiene repercusión directa sobre la propia empresa, así que siempre hay que ser muy cuidadoso con que elecciones se hacen.
El hecho de tener que elegir ya de por si implica un riesgo: el riesgo a equivocarse. La economía y el mundo empresarial son ciencias no exactas y que por lo tanto pueden fallar, quizás más a menudo de lo que deberían. Comenzando por aquí podemos dar por seguro de que no todas las decisiones que se tomaran serán las mas adecuadas.
En el ejemplo que pones tu del puesto de helado y pipas se puede ver como agentes externos son los que intervienen. Puede ser que en el momento en el que se realizo el estudio de mercado la opción económicamente más rentable fuese la de montar un chiringuito de helados, pero debido a agentes externos: la lluvia, las opciones de negocio han cambiado . El problema se lo podemos culpar o bien a la persona que hizo ese estudio o bien al puro azar. Este punto es bastante importante, ya que se podría dar el caso de que hubiese sido el propio empresario quien no hubiese visto que en esa zona hay bastantes posibilidades de lluvia, aunque también podría ser culpa del azar.
Que quiero decir con esto, pues que los costes de oportunidad se basan muchas veces en el propio azar, o en un mal análisis.
Creo que la verdadera utilidad que tienen no son tanto el decir: mira has dejado de ganar esto, si no que sirven para ayudar ha aprender, ya que la siguiente vez que suceda lo mismo el empresario tendrá esa situación como referente.
Publicar un comentario