Tots vivim en un ambient amb un conjunt de persones, com la família, els amics, gent de la facultat conegudes, etc... aquests tenen una relació amb tu i també uns interessos. Per tant, et poden ajudar/aportar amb idees i DINERS (potser actualment els companys de la fib molts diners no tenen, però al futur uns quants més segur que si).
Un cop tinguem una resposta a la nostra petició de “préstec” crec que abans d’acceptar diners d’una persona amb aquesta qualitat de amic/conegut/familiar ens ho hem de pensar més d’una vegada. Està molt clar que els diners són un tema bastant delicat per tota família i persona, i per tant hem de veure molt clar en quina posició està el donant d’aquests diners.
Principalment hi ha dues posicions: com a prestamista o bé com a participant en l’empresa.
En el primer cas, la posició de la persona és exclusivament de deixar uns diners que se li han de tornar amb interessos o sense. Aquesta declara que només deixa els diners i no vol participar en la vida de l’empresa, només et dóna una petita empenta per tirar endavant. Aquesta posició del prestamista ens és més favorable ja que d’aquesta manera evitem els problemes personals amb ell.
En el segon cas, s’ha de deixar molt clar quin nivell de participació en l’empresa s’emportarà el nou participant. No bastarà amb fer un pacte verbal, entre amics i confiança, sinó que si cal s’ha de fer amb totes les de la llei, fer-ho davant de notari. D’aquesta manera ens estalviem dos problemes.
Primer, si l’empresa no funciona i cau a la ruïna el participant perd tots els diners; els reclama, què hem de fer nosaltres? Amb una firma de notari tens solucionat aquest problema, allà dius que la persona en qüestió forma part de l’empresa i aquí s’acaba tot.
L’altre problema és que el participant vulgui tenir més participació del que es mereix. El típic que per haver donat uns diners ja es creu que té tota la potestat de fer el què vulgui amb l’empresa. Un problema que pot tenir moltes repercussions en la vida personal dels dos costats és quan hi ha relació pare - fill, germans. Per un moment, penseu que involucreu el vostre pare en una empresa. Què passaria si al principi el vostre pare us és molt útil però a la llarga se’ns fa gran i l’empresa també creix de forma notable? Com actuaries amb ell? Com dir-li que s’ha de retirar perquè ja no el vols a l’empresa? Quina reacció tindria ell en saber la notícia? Es podria preguntar : Que ja no sóc útil potser? No serveixo per res...
O bé, què passaria si el teu germà participés a la feina però ell no tingués el suficient talent i a cada moment decidís fer les coses al revés del què toquen. Ídem que abans, què li dius al teu germà per dir-li que no el necessites? Com has d’actuar?
Són temes molt difícils de tractar ja que són temes molts delicats i que afecten bastant les seves vides.
El més important de tot és que la persona que et deixi els dines no sigui un problema per l’empresa. Estar convençut que si participa sigui bo sinó.. torna-li els diners.
Si vosaltres haguéssiu de demanar diners a la família o als amics, quina de les opcions optaríeu per agafar, primera o segona? Si un amic us demanés diners els hi deixaríeu? En quina posició us posaríeu? En un moment de la vida que tingueu diners, serieu dels que tindríeu una vida empresarialment activa o preferiríeu tenir la vostra feina i no moure gaires fitxes?
8 comentarios:
Es un tema bastante difícil, ya de por si dejar dinero suele serlo y encima si se tiene que dejar a un familiar o amigo, pues aun es más difícil.
Quizás dejar dinero o avalar para un coche o un piso no sea tan problemático, pero para una empresa puede ser muy duro.
Porque no sabemos si la empresa tendrá éxito o será un autentico fracaso.
Además con varios problemas que han pasado en mi familia con el dinero, dudo mucho que prestase a un familiar, quizás a un amigo y depende de quien fuese, porque aquí ya no son iguales todos los amigos, esta el capacitado y esta el que no lo es tanto y si te lo pide este último pues ..... por mal camino vamos.
Pero lo que si es que mezclar amigos/familia con dinero puede ser una combinación muy pero que muy mala.
En mi opinión prestar dinero es incompatible con la familia. Por muy buena fe que tenga la persona a la que le dejas el dinero nunca sabes que es lo que le pasará en el futuro, si triunfará, si fracasará... En el caso de que fracase ¿como te devolverá el dinero?, pero es que ademas en caso de que tuviese éxito, la persona que le ha dejado el dinero no tendría la tentación de exigirle una parte de su éxito?
Todo esto hace que prestar grandes cantidades de dinero entre familiares/amigos no es una salida posible, debido a todos estos problemas, añadido al hecho que normalmente son necesarias grandes cantidades de dinero para poder financiar el inicio de una empresa, y pocas personas tienen ese capital disponible y menos quizás para prestárselo a otra persona.
El tema del préstamo se lo dejaría a entidades financieras en la que todo esta totalmente reglamentado.
Por otro lado veo una buena opción la creación de una empresa a partir de la aportación de capital de otra persona, no necesariamente un familiar/amigo, que contribuirá con su capital y la cual tendrá una parte de la empresa.
Creo que esta es la mejor opción por diversos factores:
- Al aportar dinero de esta manera, es necesario la constitución de una empresa, con todos sus contratos donde vendrán definidos por porcentajes de la empresa para cada persona y las responsabilidades que cada uno a contraído con la empresa.
- Independientemente del final de la empresa, la primera persona que quería crear la empresa, no tendrá que responder por el dinero que ha colocado la/s otra/s persona/s
Respecto al problema que tu dices que puede haber en las empresas donde están padres e hijos, creo que es un hecho insalvable y que en gran medida vendrá determinado por el progenitor, que en su debido momento tiene que darse cuenta de que ya no es válido para el cargo y tiene que dejarlo, pero como digo poco más veo que se puede hacer.
Personalmente considero que estos temas son muy serios y difíciles de tratar, por lo que ya habéis comentado. Por lo tanto, creo que en caso de realizar o pedir un préstamo a un familiar/amigo/conocido hay que dejar las cosas bien claras desde el principio y con acuerdos reflejados en contratos escritos, no acuerdos verbales como bien has dicho, independientemente de la participación que tenga quien nos ha prestado el dinero.
Únicamente de esta manera evitaremos posibles conflictos en caso de que la empresa se encuentre en una situación difícil o como has comentado, comunicar a la otra persona que no estamos interesados en que continúe trabajando con nosotros. Una empresa es algo serio y lo que hay que entender es que está por encima del malestar que pueda sentir nuestro familiar o amigo. Con esto no quiero dar a entender que la empresa esté por encima de la familia, pero nuestro familiar o amigo ha de comprender la situación y entender que llevar adelante una empresa no es un juguete que podemos compartir para jugar con todos nuestros amigos.
La cuestión de este tema se centra en la dificultad que encontramos para comunicar o solventar este tipo de situaciones, pero como he dicho, no podemos jugar con la empresa que nos está dando de comer y todos han de tener las cosas claras desde el inicio para evitar posibles malentendidos que empeoren nuestra relación con familiares o amigos.
Tal i com diu el Vicente el tema dels diners amb la familia és un problema. Sempre que la empresa vagi bé tot serà alegria i festa, però si les coses no rutllen tant si has deixat els diners com tels han deixat a la hora de retornar-los la tensió serà evident. Normalment el primer recurs son el pares.
Amb els amics no és tant d'aquesta manera, si més no a la hora de demanar diners. Quan a un amic li demanes diners (li has de tenir molta confiança o haver-li demanat diners abans i haver-li tornat després i quan tocava) normalment la resposta és que no, sobretot els catalans, que amb el tema dels diners no ens agrada jugar-hi massa. Normalment és a nosaltres a qui ens demanen els diners. Si som bones persones doncs farem el prèstec, i quasi sempre ens trobarem amb la frase: "Ui! No pateixis! Demà te'ls torno segur." (Això últim ja és d'experiència personal). En el fons, quan es tracta de demanar diners és millor anar a un banc, si t'enfades amb ells no els haruàs de veure més en la teva vida. Amb els amics i la familia ja és un altre tema.
La relació entre empresa, família i els diners és com un espectacle pirotècnic amateur, que pot produir uns resultats espectaculars, però que pot acabar amb més d'un ferit a l'hospital.
Al món hi ha nombroses empreses familiars i la veritat és que n'hi ha moltes d'un èxit espatarrant, però sovint quan la relació familiar no perjudica a l'empresa, és la relació empresarial que perjudica la relació familiar. És clar que sempre hi ha excepcions, però són en casos en què es fan les coses amb cura.
Primer de tot t'has d'assegurar que conèixes bé a la persona, i no em refereixo de tracte, sinó quina és la seva actitud vers els diners, la seva capacitat per a saber les seves limitacions, i d'altres caracterísitiques que poden determinar l'èxit de la inversió.
Posteriorment cal formalitzar la relació, on jo em decanto en la majoria dels casos per deixar les coses molt ben delimitades tirant a la baixa, ja que sempre és molt més fàcil augmentar la participació tant a nivell econòmic com de gestió, que no pas reduïr-la.
Finalment, cal tenir en compte que el familiar o amic ha dipositat una confiança en el teu projecte i que per tant mereix tenir un cert nivell de feedback sobre l'estat de la seva inversió que no faci perillar la confiança familiar o amical que ja t'ha atorgat.
Jo també soc dels que pensa que l'empresa i la família millor no barrejar-les. Sobre els amics... depèn. Hi han molts casos d'empreses tecnològiques que son de "parelletes" d'amics i els hi ha anat més que bé, tots les coneixem.
El que és clar és que encara que sigui un amic 10 la feina pot desgastar la relació, o com a mínim, tenir més problemes. I no en parlem de tenir la parella com a sòcia....
Responent una mica les preguntes d'en Xavier a mi si m'haguessin de deixar diners sens dubte que faria la primera opció, tu em deixes els diners i ja te'ls tornaré.
Ara bé, si fos jo el que els deixés potser sí que m'implicaria, com a mínim per anar supervisant (sense tocar els mismísimos) i veure què fan amb els diners, i ja si puc treure-hi rentabilitat sent co-propietari de l'empresa millor que millor.
Con el dinero no se juega. Y eso de implicar a familias o amigos, en el fondo es malo. Una empresa no depende enteraemnte de la profesionalidad de unos seres entregados a mas no poder, sino de un plan de futuro, de un factor suerte que nunca es anunciado y de unas posibilidades que maduran a medida que pasa el tiempo. Con esto quiero decir que el poder del dinero, en gran parte, esta infravalorado en muchos aspectos, y lo digo porque pondría la mano en el fuego que muchas familias y amistades se han marchitado, incluso roto por algun tema de dinero.
Estoy sumamente de acuerdo con nuestro amigo Vicente. En el caso que la empresa funcione, hasta que punto no exigiriamos un "plus" por nuestro servicio de buena persona? La mente humana, siempre tan perversa y atrevidamente estúpida.
Por eso digo que el dinero es sagrado, y incompatible con nignuan relación social y personal. Uno por un lado, lo demás por el otro.
Publicar un comentario