Nintendo és, com suposo que sabeu, una empresa molt antiga, que va començar fabricant cartes i ha acabat ficada en el món dels videojocs.
Durant l'època en què Nintendo competia amb la Game Cube i la Game Boy Advance contra la PlayStation2 de Sony, es pot dir que la seva quota de mercat era bastant petita, i és que qui no tenia una PlayStation2, a part de jo?
Els jocs de la Game Cube estaven clarament destinats a nens, i d'aquesta manera, Nintendo perdia una gran part de possible clientela, que d'altra banda Sony s'enduia amb els seus jocs destinats a gent més adulta, de la seva PlayStation.
Mireu aquests gràfics, on es veu clarament qui era la clientela de Nintendo durant l'era Game Cube i Game Boy.
Durant l'època en què Nintendo competia amb la Game Cube i la Game Boy Advance contra la PlayStation2 de Sony, es pot dir que la seva quota de mercat era bastant petita, i és que qui no tenia una PlayStation2, a part de jo?
Els jocs de la Game Cube estaven clarament destinats a nens, i d'aquesta manera, Nintendo perdia una gran part de possible clientela, que d'altra banda Sony s'enduia amb els seus jocs destinats a gent més adulta, de la seva PlayStation.
Mireu aquests gràfics, on es veu clarament qui era la clientela de Nintendo durant l'era Game Cube i Game Boy.
Gràfic GameCube
Gràfic GameBoyAdvanceLes barres d'adalt són la clientela masculina, mentre que les d'abaix són la femenina, i com més a la dreta, més edat. Es veu molt clarament com, a mesura que l'edat avança, Nintendo perd clientela.
Darrerament, i com segurament haureu comprovat, això ha canviat. I és que com diu als apunts d'àrea comercial, pàgina 8, no existeix un únic client. El client és una "classe abstracta" que són molta gent diferent, amb gustos molt diferents i edats molt diferents. Amb una consola anomenada GameBoy, no pots pretendre encisar gaire públic femení, i d'això Nintendo se n'ha adonat fa poc amb la Nintendo DS i la Nintendo Wii.
Quin era el problema d'aquesta empresa? L'infantilesa dels jocs. Estava únicament dirigit a un públic infantil, amb la qual cosa s'estaven perdent un tros immens del pastís que ara han sabut menjar-se.
Darrerament, i com segurament haureu comprovat, això ha canviat. I és que com diu als apunts d'àrea comercial, pàgina 8, no existeix un únic client. El client és una "classe abstracta" que són molta gent diferent, amb gustos molt diferents i edats molt diferents. Amb una consola anomenada GameBoy, no pots pretendre encisar gaire públic femení, i d'això Nintendo se n'ha adonat fa poc amb la Nintendo DS i la Nintendo Wii.
Quin era el problema d'aquesta empresa? L'infantilesa dels jocs. Estava únicament dirigit a un públic infantil, amb la qual cosa s'estaven perdent un tros immens del pastís que ara han sabut menjar-se.
Només cal mirar els gràfics de ventes de la NintendoDS i de la NinendoWii, per adonar-se'n.
Gràfic Nintendo Wii
Gràfic Nintendo DSSi us hi fixeu, amb aquestes dues consoles, han aconseguit captar molt de públic femení, i també una franja d'edats que abans era pràcticament inexistent, si us fixeu en el segon gràfic, veureu que hi ha més gent de 44 anys amb una DS que no pas nois de 17 anys!
Es pot dir que Nintendo ha fet una bona estratègia comercial.
Es pot dir que Nintendo ha fet una bona estratègia comercial.
Observeu les diferències entre un anunci de la Game Boy als anys 80
Amb els anuncis que fan ara per la Nintendo DS.
És clar que estem parlant de fa més de 20 anys, però em refereixo al to amb què l'adrecen i el públic a qui clarament van destinats cadascun. A més, es veu un clar augment d'inversió en la publicitat, suposo que perquè ara s'ho poden permetre.
Està clar que el que diu als apunts sobre la diferència d'edats, sexes, cultures, constitució física o classes socials dels individus és més que real, i que a nivell teòric hi ha diverses maneres d'enfrorntar-se a aquesta heterogeneïtat. També està clar que Nintendo ha sabut fer un bon marketing mix únic, per aconseguir vendre un mateix producte a tota classe de gent, i sinó mireu quina campanya publicitària més directe van llançar:
Els gràfics que he mostrat més amunt són concretament de les ventes realitzades a Tokyo i Osaka, m'agradaria veure un gràfic que mostrés les ventes a Europa o a l'Estat Espanyol, però segurament no serien gaire diferents.
Vosaltres també heu notat el canvi d'estratègia que ha fet Nintendo per a captar més públic? Ha aconseguit captar-vos?
Jo tinc la sensació que ara amb la PlayStation3, Sony està caient en el mateix error que Nintendo fa uns anys, però del revés, intenta captar a un públic massa adult, i s'oblida dels més menuts, que al cap i a la fi són els qui d'aquí una setmana esperaran que sota l'arbre de Nadal hi hagi una Nintendo DS.
Bon Nadal i feliç any nou a tots!
Vosaltres també heu notat el canvi d'estratègia que ha fet Nintendo per a captar més públic? Ha aconseguit captar-vos?
Jo tinc la sensació que ara amb la PlayStation3, Sony està caient en el mateix error que Nintendo fa uns anys, però del revés, intenta captar a un públic massa adult, i s'oblida dels més menuts, que al cap i a la fi són els qui d'aquí una setmana esperaran que sota l'arbre de Nadal hi hagi una Nintendo DS.
Bon Nadal i feliç any nou a tots!
Fonts: http://japan.cnet.com/news/tech/story/0,2000056025,20358428,00.htm (en japonès)
4 comentarios:
Antes de nada, comentar que no soy usuario de los últimos productos de Sony, Nintendo ni otros fabricantes de consolas de videojuegos, por lo que mi punto de vista puede diferir bastante respecto al de mucha otra gente.
Como bien dices, se puede apreciar el cambio que las dos compañias han dado a la hora de enfocar sus productos de cara a los consumidores. Observando los distintos productos y su publicidad podemos observar como Nintendo ha intendado diseñar un producto destinado a un mayor número de clientes, mientras que Sony ha apostado por un producto claramente dirigido a un consumidor más adulto aún.
Mientras que Nintendo ofrece un producto cuyos puntos fuertes son la facilidad y diversión del modo multijugador independientemente del juego y de los jugadores, Sony se ha centrado en una consola con unos gráficos envidiables, juegos de aparente mayor calidad, etc. lo cual lleva consigo un gran precio que la hace adquirible para personas con una mínima capacidad adquisitiva, con lo que se hace más dificil la posibilidad de compra como regalo.
Como podemos ver, son dos tácticas muy distintas con las que en teoria se pueden conseguir los resultados deseados. Por una parte, un producto destinado a un público amplio que no entiende de edad ni sexo. Por otra parte, una consola claramente destinada a un público adulto en lo que se refiere a juegos y precio, por lo que lo hace un producto solo al alcance de unos pocos.
Solo con el tiempo veremos quien de los dos ha hacertado más en su planteamiento a la hora de diseñar sus nuevos productos.
Bueno los BetaCAM se usaron mucho en el área profesional, en los estudios de doblaje hasta hace muy poco trabajaban en ese formato, pero lo que no consiguieron es que se usara fuera de el ámbito profesional.
Jo crec que l'èxit recent de nintendo s'explica bàsicament per la diversificació del mercat objectiu on ha orienta els seus productes, ja que fins ara es concentrava en el segment de la població "hardcore gamer", el que aquí en diríem "els viciats". Aquest segment és un segment clarament sobreexplotat i la competència d'empreses amb uns recursos majors l'han superada amb escreix.
En canvi però, no crec que el problema de sony sigui que s'estigui concentrant massa en aquest sector, ja que és prou gran per encabir dues plataformes com la xbox 360 i la playstation 3. En aquest cas, sony el problema que ha tingut és de timing i potser d'un optimisme exagerat en l'estimació de les corbes de decreixement de preus i temps de components per a posar a punt els seus stocks a un preu raonable. I aquesta error, ha permès que el temps preciós que ha perdut sony l'hagi aprofitat microsoft amb un producte de major disponibilitat i competitivitat, amb una mica menys de qualitat.
Publicar un comentario