sábado, 17 de noviembre de 2007

Directiu i/o Empleat.

L’altre dia a classe es va parlar sobre les habilitats que s’havien de tenir per a dirigir/liderar persones.

La teoria està molt clara, però, tots sabem, que majoritariament això no és així.

Segons un estudi del CEF (Centre D’estudis Financers) titulat “Los 10 pecados capitales de los jefes gairebé el 50% dels treballadors espanyols considera que el seu cap no està capacitat per a dirigir persones.



No comunica amb claredat els objectius

46%



No motiva

44%



No comunica bé

32%



No escolta

32%



No lidera, sinó que mana

32%



No ensenya, no forma

31%



Es contradiu amb freqüència

31%



Incompetència directiva

29%



No gestiona bé el seu temps ni el dels seus col.laboradors

28%



S'estressa facilment

27%

Les dades següents mostren les conclusions generals sobre els comportament dels caps dels enquestats.


Segons la teoria, una persona que vulgui liderar,sobretot, ha de comunicar-se amb els seus subordinats i motivar. Per això és sobtat que aquestes siguin les característiques que més suspenen els directius espanyols.

D’altra banda, i segons un altre estudi de Towers Perrin, una consultora de recursos humans, només el 21% dels empleats està compromès al seu treball.

És una xifra molt baixa, però, si comparem amb l’estudi del CEF, no és gens d’estranyar. I la pregunta es: Que hem de fer per a millorar la productivitat de ambdós?

El problema principal està en que, majoritariament, tant el treballador no valora l’empresa i els directius tampoc valoren els treballadors. Només es pensa en el resultat final (el salari), sense tenir en compte que realment hi ha un interès en comú, que és el bon funcionament de l’empresa.

Per tant, l’empresa ha de tenir cura del treballador, i el treballador ha de ser honest amb l’empresa( han de "canviar el xip").

Fer això no es una tasca fàcil ja que, en general, la organització, la falta de objectivitat dels directius i/o la passivitat en front als problemes dels seus empleats és el problema principal de que una empresa no funcioni bé, degut al gran problema de desmotivació al empleat que això suposa.

Les possibles sol.lucions que farien millorar el funcionament d'una empresa:


- Valorar més als empleats que més rendeixen i castigar als més incompetents.

- Pensar en termes de fidelitat (voler entrar a una empresa, no temporalment, sinó saber que l’empresa forma part de la nostra vida).

- Saber treballar en equip.

- Estar en constant contacte amb els treballadors per a saber quines son les seves opininions i/o necessitats.

- No sentir-se superior només per a tenir un càrrec de més responsabilitat.

- No pensar només en termes de sou, sinó pensar en termes d’aportació.

- Oferir constant formació per als empleats.

- Etc.

M’agradaria que comentéssiu la vostra pròpia experiència personal i/o possibles solucions a aquests problemes o d’altres que creieu oportuns comentar.

4 comentarios:

Ramon Chalmeta Ugas dijo...

Penso que un dels principals problemes de cara a que els treballadors pensin que els seus superiors no son bons és que a ningú li agrada assumir responsabilitats i per tant que passa, que quant hi ha un problema el directiu pensa que la culpa és del treballador, i el treballador pensa que la culpa es del directiu que ha organitzat malmenat el treball. I segurament tots dos tinguin part de raó. Segurament el treballador podia haver fet les coses millors però el directiu també hagués pogut fer millor la seva feina, per tant d’entrada el que falta es una mica d’autocrítica i d’assumir responsabilitats.

Per altre banda, també crec que es normal que les estadístiques diguin que la gent no estar contenta amb el seus directius, perquè en general no ens agrada que ens manin i per tant acabem criticant aquell qui ho fa sense posar-se a la seva pell i veure que dirigir tampoc es tant fàcil.

Per el que fa ha solucions que proposes per intentar millorar crec que en general s’intenta dur a terme a moltes empreses però que no sempre és fàcil.

Per exemple:

“Pensar en termes de fidelitat (voler entrar a una empresa, no temporalment, sinó saber que l’empresa forma part de la nostra vida).”

Per pensar això crec que el primer que ha de passar es que l’empresa li ofereixi unes condicions dignes, llavors el treballador si es considerà ven recompensat serà fidel.

“Estar en constant contacte amb els treballadors per a saber quines son les seves opinions i/o necessitats.”

Crec que es positiu saber el que pensar tot l’entorn però moltes vegades els treballadors no tenen tota la perspectiva i la visió global que pot tenir-se des de dalt i per tant aquestes opinions no siguin valides

En definitiva crec que tant el treballador com el directiu han de posar de la seva part per el bon funcionament, perquè al final sortiran guanyant tots dos.

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Vicente Escandell Miguel dijo...

La veritat que el tema aquest de la falta de motivació per part dels treballadors és bastant interesant. Per una part m'agradaria dir que trobo a faltar en aquest estudi un factor molt important, que és el tipus de feina que es desenvolupa, no és el mateix treballar a un Pans & Company que treballar a IBM; amb la primera feina sincerament molt pocs treballadors poden espirar a tenir feina de per vida, principalment pel tipus de feina, mentre que a la segona feina ja entrerien en joc els factors del post que has publicat.
Referent al que diu l'estadística crec que és cert, i a més crec que el factor clau d'aquest fet es que es sel·leccionen superiors amb poques capacitats de direcció; que vull dir amb això, que una persona pot ser molt bona a la seva feina però tot i això pot ser que mai estigui capacitada per dirigir a un equip de treball. Aquest fet trobo que es vital per a tenir ja un bon punt de partida. Part d'aquesta estadística consideró que és bastant subjectiva, totes les persones tenim personalitats diferents i per tant ja pel simple fet de viure en societat tenim tendencia a que determinada gent ens caigui millor o pitjor, i jo crec que un tant per cert bastant important és veuria reflexat en aquesta estadística.
Però tampoc es tot culpa del cap. Hi ha molt empleats que no tenen cap mena d'implicació en la feina que fan; no és que els hi falti motivació, és que per a ells la seva vida laboral és només anar a la feina, fer el mínim per a què no et fotin al carrer i tornar a casa, aquest també seria un factor bastant important a destacar.
En general crec que trobar una feina on un empleat es senti motivat depen de tres factors: el tipus de feina en la qual es treballa, els caps i ambient de treball existent i finalment la predisposició del propi treballador

David Rojo Ortega dijo...

El hecho de que a las personas no nos guste acatar ordenes sin saber el fin no justifica que actuemos de con peor actitud, y menos cuando se trata de una empresa. El trabajador tiene que cumplir con sus obligaciones, sean de su agrado o no. Ahora bien, lo que el empresario debe hacer si quiere continuar con sus trabajadores es entenderlos(no bastan con escuchar), enseñarles el resultado de su esfuerzo...tiene que haber mucha comunicacion entre ambas partes para que de esta manera se trabaje con mayor motivacion y conseguir el bienestar tanto del empresario como del empleado y conseguir mejores resultados, que podran o no suponer una mejora de la situacion del trabajador. Sin embargo, creo que para que esto se lleve a cabo, es necesario un gran director, una persona con gran personalidad capaz de establecer una relacion asi con los trabajadores. Por mucho que queramos, hay personas que no son asi, ni lo seran muchos de los empresarios españoles, ya que son cualidades de la persona que no se adquieren solamente con voluntad, por lo que la situacion ideal del trabajador motivado y satisfecho en una empresa es dificil de conseguir.