domingo, 18 de noviembre de 2007

Els equips virtuals en empreses de publicitat

A falta de connexió a internet aquest cap de setmana, parlaré de la meva "experiència" en una mena d'equip virtual de treball, ja que crec hem de tenir molt clar que actualment les tecnologies de la informació i la comunicació ens permeten fer coses impensables fa no tant, i encara ens queda molt per veure i descobrir.

Moltes de les empreses de publicitat audiovisual d'avui en dia es concentren a Barcelona o Madrid, però no totes les empreses que es volen publicitar resideixen en aquestes ciutats. És per això que la publicitat és un sector empresarial on es treballa molt en equips virtuals.
El correu electrònic és l'eina principal amb què estan en contacte permanent sense importar la distància i es posen d'acord en les primeres idees. Posteriorment, organitzen videoconferències (normalment a nivell estatal) en què client (l'empresa que es vol publicitar) i agència discuteixen durant hores sobre els objectius i les tàctiques o estratègies per assolir-los. (Cal remarcar que el telèfon segueix sent una eina clau!).

D'altres vegades, tant el client com l'agència publicitària són a la mateixa ciutat, però a l'hora de sonoritzar l'spot publicitari, es troben amb què la veu que els interessa per locutar l'spot, viu a una altra ciutat.
Aquí és on trobo al·lucinant fins a quin punt es poden muntar i poden funcionar els equips virtuals, i posaré el meu exemple.

Ara, a un client de Madrid que vulgui que el seu anunci sigui locutat per un locutor de Barcelona no li cal pagar-li un viatge fins a la ciutat i fer-li perdre el temps, simplement munten una connexió via internet amb un estudi de Barcelona, i pagant un simple bitllet de metro, el locutor pot treballar amb gent que està en aquell moment a milers de quilòmetres.
Des de l'estudi de Barcelona, i amb uns auriculars, sents tota l'estona les indicacions, o bé del client, o bé de l'agència, (si són els dos alhora has begut oli), que et situen en el context. Et demanen el que volen que facis, i ells ho graven directament a Madrid. Quan acabes, tornes a casa, i t'has estalviat un viatge que t'hagués tret un munt de temps i diners, i tot gràcies a les noves tecnologies, i sobretot a com les empreses innovadores han sabut treure'n profit.

De totes formes, sempre he trobat més agradable poder estar a la vora de la persona amb qui estàs tractant, per tenir-hi un tracte més personal, i penso que és important que això, per molt que avancin les tecnologies i les empreses les implantin, no ens ho tregui ningú, perquè si no, ens acabarem tornant bojos.
Us imagineu que la tecnologia arriba a un punt en què podem desplaçar-nos en plan "holograma" pel món, i presenciar-nos a reunions sense ni tan sols obrir la porta de casa? Penseu que això aportaria beneficis a la societat? Creieu que les noves tecnologies poden fer que deixem de relacionar-nos personalment, més del que ja ho ha fet internet amb els xats? En definitiva, creieu que arribarem a un punt en què els equips virtuals deixaran de fer les poques reunions físiques reals que fan ara mateix?

PS.(passant a net el post) Fent referència al meu primer post, acabo de pensar que una empresa de publicitat és un exemple molt clar d'empresa en què és inútil que l'empresari apliqui la teoria X de McGregor, (em refereixo als creatius de publicitat) ja que és un lloc de treball que per molt que forcis als teus empleats a pencar, els seus caps no generaran més idees, ans al contrari.

5 comentarios:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Marc Morera Merino dijo...

Año 1966. Un hombre quiere comprar un disco. El hombre, dispuesto a adquirir su disco en su ciudad emprende una aventura por las calles de el casco antiguo, en busca del último single de su grupo favorito: Los Sex Pistols. La búsqueda no es nada facil, pero llegado a su fin, exitosa y concluyentemente satisfactoria.

Año 2007. El mismo hombre quiere otro disco. Coje internet. Lo compra. Fin del problema.

Es un ejemplo un tal absurdo, pero servirá para mi opinión al respecto. Hace unos años, el hombre no dudaba en salir a la calle para comprar una prenda, un disco o la comida de la semana. Ahora? no... La evolucion señores... la evolución.
Si ahora mismo se hiciera un pequeño test a la gente de lo que piensa sobre la evolución, la mayoría de jovenes o de gente comprendida entre las edades de entre 20 y 40 años, responderan que da gusto estar rodeado de tantas comodidades... pero y los demás? La gente mayor opinará que el mundo va a peor.
Hoy en dia la gente no tiene ni las ganas de levantarse a ir a comprar el pan, porque si hay alguna forma de que lo traigan a casa, porque no hacerlo así? (otro ejemplo absurdamente falso).

La sociedad va a parar al sedentarismo social, a la inmobilidad. Si sentado delante una pantalla se puede hacer todo, porque mover un pie?

Si se mira desde un punto de vista empresarial, es un lujo. Menos costes, mas rapidez... aunque se juegue con temas electrónicos que siempre pueden dar problemas, no hay problema. Pero todo so es bueno, al fin y al cabo, para la sociedad? Vamos por buen camino?

Mi respuesta es ... NO !

Se debe tener cuidado en el momento de avanzar con la tecnología, ya que al final, aquello que nos dio la comodidad, nos sacará la agilidad, la actividad. Nos matará. Eso es lo que pienso.

Una entrada un tanto peculiar. Me gusta.

Masumi Mutsuda dijo...

"aunque se juegue con temas electrónicos que siempre pueden dar problemas, no hay problema."

Cierto! No se me ocurrió hablar de ello, pero esto es punto en el que las empresas son muy conformistas. Algunas veces esas conexiones Barcelona <-> Madrid tienen problemas técnicos, y puedes llegar a esperar una o dos horas, pero claro, ¿Qué más da?, se estan ahorrando hacer viajar a una persona y pagarle su billete!

Creo que lo mismo pasa con cosas relacionadas con nuestra carrera. A veces hay empresas que quieren un software YA! y aunque tenga errores, pues bueno, "almenos va más rápido que si lo hago yo a mano", y con esos sen conforman.

Ramon Chalmeta Ugas dijo...

Des de el meu punt de vista crec que és obvi que per les empreses l’accés a les noves tecnologies ha estat un progrés des del meu punt de vista inqüestionable i crec que ho seguirà sent en els propers anys. Parlar de si això afectarà de tal manera que és deixaran de fer reunions presencials, crec que es un mica jugar a ser futuròleg. Des de el meu punt de vista crec que les reunions presencials tenen coses que penso que mai podran substituir la tecnologia que és el tracte humà entre les persones. Crec que això es imprescindible i per tant penso que no arribaran a extingir-se però si que crec que en altres molts aspectes seguirà el desenvolupament.

L’altre tema que proposes es com pot afectar la tecnologia a la relació social de les persones i penso que segurament ha revolucionat les relacions personals però si cap a bé o cap a malament crec que es un tema subjectiu, hi haurà qui defensarà que es més fàcil relacionar-se ara degut ha que des de qualsevol lloc et pots connectar amb qui sigui i haurà qui pensi que només ha empitjorat les relacions entre les persones degut ha que s’ha perdut el contacte presencial. Jo crec en el segon que en general s’ha perdut la relació directa entre les persones però crec que hem estat nosaltres qui o hem provocat i no la tecnologia. Jo crec que hem de poder treure benefici del que ens ofereix la tecnologia, que es mantenir un contacte des de qualsevol lloc quant el presencial no és possible però sense deixar de mantenir un contacte directa quant sigui possible, en resum que un no substitueixi a l’altre sinó que és combinin les virtuts dels dos.

Toni Cañabate dijo...

¿A nadie se le ocurre comparar cómo estamos trabajando con el uso de herramientas colaborativas gracias a Google docs y los blogs?
¿Y comparar como podríamos hacer esto sin esas herramientas teniendo en cuenta que es materialmente imposible por vuestros horarios y los míos que quedemos físicamente todos?
¿Cuánto creéis que se tardaría en formar los grupos de blogs sin la ayuda del racó y de Google sheet y del correo electrónico y los móviles? Hemos tardado un tiempo record de verdad
Las tecnología de Workgroups permite trabajar asincrónicamente en diferentes lugares del mundo, permite crear documentos colaborativamente, permite compartir el conocimiento de forma explícita, permite eliminar muchos intermediarios en la comunicación y hacerla más rápida y efectiva, permite acelerar los tiempos de llegada al mercado, permite analizar la metainformación que se genera al utilizar estos sistemas, por ejemplo, para saber quien accede y quien no accede a unos determinados recursos y con qué frecuencia, ….
… aquí hay materia para comentar

Por dar un solo ejemplo, un banco puso en marcha hace unos años un sistema de gestión del conocimiento consistente en una extranet para que sus diferentes proveedores de “programadores” para los varios proyectos que tenían en marcha tuvieran acceso a toda una serie de documentación sobre metodología, normas que se tenían que cumplir, etc. Tenían del orden de 1000 programadores externos de varias empresas, imposible controlar eso “a mano”. Pues bien, cuando los programadores de una empresa no consultaban casi nada la documentación, se preocupaban: seguramente no estaban siguiendo las normas y metodologías indicadas e investigaban más de cerca. Pero cuando las consultaban demasiado también se preocupaban pues eso indicaba que el proveedor les estaba rotando mucho los programadores y poniéndoles gente demasiado junior e investigaban más de cerca.