El primer dia de classe es va comentar per sobre però no hi vam entrar molt a fons, i la veritat és que penso que en una empresa és molt important un control des del punt de vista psicològic de les persones que hi treballen, perquè al cap i a la fi, tots som persones, i l'empresa ho som tots.
És per això que he intentat aprofundir una mica en el tema, i he trobat alguna informació interessant.
El comportament de l'individu és molt complexe i de vegades poc racional, i el que intenta fer el comportament organitzacional és descriure, entendre predir i controlar l'activitat humana a la feina. Segons Douglas McGregor hi ha dues postures de l'empresari davant dels seus empleats, i les anomena Teoria X i Teoria Y.
La teoria X assumeix que els individus tenen una tendència natural a l'oci i que la feina és una forma de càstig, la qual cosa fa que sigui necessària una supervisió, un control, una "empenta" per tal de tirar endavant la productivitat.
La teoria Y en canvi, considera que els subordinats troben a la seva feina una font de satisfacció, i que s'esforçaran sempre per aconseguir els millors resultats per l'organització. No és necessària per tant la coacció o la força perquè els individus s'esforcin en aconseguir els objectius de l'empresa. La majoria de les persones posseeixen un alt grau d'imaginació, creativitat i ingeni que permetrà solucionar problemes de l'organització.
A mi em sembla que això depèn molt de la feina a què et dediquis. Si com a la pel·lícula d'en Chaplin, et dediques a collar cargols, per molt que siguis creatiu no podràs donar fruit a la teva creativitat (valgui la redundància). D'altra banda, si la teva feina és de caire artístic, o innovador, sempre podràs donar la teva opinió sobre com creus que es podria millorar alguna cosa.
Fa poc vaig veure un reportatge sobre com treballa la gent a Google, i és l'exemple clar de la Teoria Y.
No se, què penseu que fa falta perquè un empleat treballi més a gust a la vostra empresa?
És per això que he intentat aprofundir una mica en el tema, i he trobat alguna informació interessant.
El comportament de l'individu és molt complexe i de vegades poc racional, i el que intenta fer el comportament organitzacional és descriure, entendre predir i controlar l'activitat humana a la feina. Segons Douglas McGregor hi ha dues postures de l'empresari davant dels seus empleats, i les anomena Teoria X i Teoria Y.
La teoria X assumeix que els individus tenen una tendència natural a l'oci i que la feina és una forma de càstig, la qual cosa fa que sigui necessària una supervisió, un control, una "empenta" per tal de tirar endavant la productivitat.
La teoria Y en canvi, considera que els subordinats troben a la seva feina una font de satisfacció, i que s'esforçaran sempre per aconseguir els millors resultats per l'organització. No és necessària per tant la coacció o la força perquè els individus s'esforcin en aconseguir els objectius de l'empresa. La majoria de les persones posseeixen un alt grau d'imaginació, creativitat i ingeni que permetrà solucionar problemes de l'organització.
A mi em sembla que això depèn molt de la feina a què et dediquis. Si com a la pel·lícula d'en Chaplin, et dediques a collar cargols, per molt que siguis creatiu no podràs donar fruit a la teva creativitat (valgui la redundància). D'altra banda, si la teva feina és de caire artístic, o innovador, sempre podràs donar la teva opinió sobre com creus que es podria millorar alguna cosa.
Fa poc vaig veure un reportatge sobre com treballa la gent a Google, i és l'exemple clar de la Teoria Y.
No se, què penseu que fa falta perquè un empleat treballi més a gust a la vostra empresa?
12 comentarios:
Un tema força interessant!
Jo penso que vist des del punt de vista d'un treballador sempre és millor la teoria Y ja que pots treballar més "al teu ritme" i t'hi sents més a gust que no si t'estàn "supervisant".
Però hi ha un problema, i es que si el treballador té un ritme extremadament lent, el que l'està pagant pensarà que tira els diners.
Així que penso que l'ideal seria un entremig, "ni tanto ni tan poco", per a motivar al treballador i que se senti lliure però a la vegada quan aquest no fa el que ha de fer o té "una tendència natural a l'oci" (com diu la teoria X) cal controlar-lo per a que no perjudiqui a l'empresa.
Penso que les dues teories o tendencies que exposa l'autor que adopta l'empresari són bastant realistes, i compleixen amb la realitat existent, però jo més que comentar quina és millor m'agradaria entrar en les causes que porten a que una empresa porti a terme una d'aquestes teories. Per una part tenim com molt bé diu la Masumi, empreses com són Google que porten a terme una clara teoria Y; realment algú pensa que si portessin terme una teoria X Google tindria l'èxit que està tinguent ara. Penso que una de les bases del gran creixement de Google a set portar a terme aquesta política que a permès que els seus treballadors fessin grans projectes, a més del fet que escullin treballadors amb una gran vocació es una de les coses més importants per a portar a terme aquesta teoria. Si una empresa vol aplicar una teoria Y de que li serveix contractar empleats sense una clara satisfacció i realització cap a la seva feina ???
Ara bé, mirem el cas de qualsevol empresa de fast-food, on clarament el que s'aplica una teoria X, els empressaris saben que la gent no disfruta fent aquella feina, a qui li pot agradar fer hamburgueses tot el dia?. Té present que si no existeix un control els seus empleats no farien la seva feina, no els hi pot aporta moltes satisfaccions, encara que sempre hi ha un petit percentatge que es sent complerta amb aquest tipus de feines. Així doncs veim que aplicar aquí una política del tipus Y es impossible.
Així doncs jo destacaria dos coses, per aplicar una de les dues polítiques el més important és el tipus de feina a fer, però també es molt important el tipus d'empleat que es tingui.
M'agradaria puntualitzar que sóc un noi, xD És que no podia seguir llegint pensant que jo mateix era una noia xD Aclarit això, seguiré llegint xDDD
Des del meu punt de vista crec que la reflexió que envolta l’article s’ha de matisar, és a dir, abans de poder aplicar la teoria X o la teoria Y, com molt bé diu el nostre company Vicente, s’ha de fer una primera classificació en el tipus d’empresa i el tipus de treball realitzat per el treballador. Com molt bé diu l’autor, no seria raonable aplicar una teoria Y a un collador de cargols, no perquè l’empresari cregui que és millor aplicar la teoria X que la teoria Y, sinó perquè el tipus de treball ja porta implícit una teoria X darrera.
Un cop centrats en feines on es permet una mica més de creativitat, satisfacció, imaginació.. en definitiva ganes, llavors crec que més que l’empresari triï una opció o un altre, és el propi treballador qui ha de decidir que vol que li apliquin. Si ell, realment te interès sobre la feina i posa dedicació, l’empresari no tindrà necessitat d’aplicar la teoria X perquè la feina ja es farà per l’empeny del treballador, en canvi si el treballador decideix que allò no li agrada, que està allà com un simple fet per guanyar-se la vida llavors, necessàriament l’empresari haurà d’aplicar una teoria X perquè sinó la producció no tirarà endavant, i no oblidem que l’objectiu de tota empresa es aconseguir obtenir el màxim benefici, i realment si la producció no va endavant això es impossible.
La verdad me parece interesante esta relación jefe-empleado o empresario-trabajador.
La teoría X, control, seria más jerárquica en cuanto al trato, podría aparecer la figura del encargado como puente entre jefe y empleado, siendo este el que se ocupa de "empujar al trabajo" a sus empleados, quizás no es el mejor método, pero sino cual se usaría donde la gente que trabaja lo hace por necesidad y no mirando en beneficio de la empresa.
Mientras la teoría Y me recuerda quizás un poco a Google y a un documental sobre esta (http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775), como bien dice Vicente.
Aquí todo sería más flexible, más libertad, aplicando esta teoría el empleado se identifica más por la empresa y puede dar la cara por ella.
Pero yo creo la mejor sería una mezcla entre ellas, por ejemplo aplicar una X bastante relajada y añadir actividades de empresa (salidas, actividades de confianza,etc) con esto seguramente se conseguiría que el empleado se sienta más contento y seguramente más feliz, ya que motivandolo quizás con comidas de empresa o ahora en navidad con cestas, se podría conseguir que el trabajador rinda más.
Jeje sorry per l'error. Ha set el primer que he pensat, no tornarà a passar XD
La pregunta és la següent...
Fins a quin punt és el treballador o el dirigent qui decideix o qui aporta aquesta forma de veure les coses a una empresa? M'explicaré...
Per una banda podríem pensar... una persona que treballa com a ma d'obra en una empresa de construcció, posem per cas. Aquesta persona, segurament tindrà la opció de anar al treball amb dos estats d'ànim, o com diu el post, amb dues teories. Podria veure aquest temps com a un moment per a realitzar-se personalment fent la seva feina, o simplement com un punt de contrapes als moments d'oci. Però, a l'hora de la veritat, no creieu que el que passa és que potser la motivació és el que fa que la balança tiri per un costat o per l'altre?
és a dir... crec que si qui duu a terme un control dels treballadors creu que aquests utilitzen el seu temps de feina per a superar-se en nous reptes, serà així. Per al contrari, només trobaran que males cares per part de la plantilla de treball. No creieu?
Como ya han dicho varios compañeros, y tal y como ocurre en muchos aspectos de la vida, la mejor opcion para un planteamiento no es ninguno de los dos extremos. En este tema nos encontramos ante la misma situacion. A mi parecer, el empresario no debe centrarse en aplicar unicamente la teoria X o la teoria Y, sino que ha de actuar teniendo en cuenta ambas teorias. El empresario conoce que, salvo en raras ocasiones, el empleado ira a trabajar con el fin de ganar dinero y con la mentalidad de pasar su jornada de trabajo de la manera menos mala posible. Es por ello que el empresario debe llevar un control estricto sobre los empleados para que estos cumplan las obligaciones que se les han impuesto. Esto no quita para que el empresario procure que la jornada de sus trabajadores sean lo mas llevaderas posibles, e incluso mantener un ambiente de trabajo agradable para evitar que el trabajador acuda a su empresa desmotivado, lo cual puede acabar siendo malo tanto para la empresa como para el propio trabajador.
¿El vídeo es este?
http://video.google.com/videoplay?docid=-8618166999532839788
¿o este?
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775
¿o este?
http://video.google.com/videoplay?docid=3383042311441257769
Si configuráis para que puedan comentar usuarios sin cuenta en google, otras compañeros podrán comentar también.
Queda poc per afegir que no hagin dit els meus companys, però intentaré donar el meu punt de vista.
Trobo encertada la distinció que fa en Douglas McGregor dels tipús d'empleats segons la teoria X i la teoria Y, tot i que crec que no s'ha de ser tant extremista, crec que apart de blancs i negres hi ha grisos, i que una persona que un dia encaixa perfectament amb una teoria, al dia següent pot ser un clar exemple de la teoria inversa.
Crec que l'enfocament que fa una persona sobre la seva feina depén de moltes coses, la seva motivació, estat d'ànim, sentiment de realització, ambient de treball, sentir-se valorat i una llista interminable de factors.
Crec que les empreses d'avui en dia en molts casos serien més productives o creatives si estimulessin els factors que he esmentat adalt en comptes de dedicar-se només a penalitzar el mal comportament corporatiu dels empleats.
Un empleat content és un empleat productiu.
Ya he cambiado la opción para que todos puedan comentar ^^
Publicar un comentario