jueves, 15 de noviembre de 2007

Sous i salut com a motivació

En aquest primer post a mi m'agradaria comentar un parell de notícies que he trobat que tenen força a veure amb un parell de temes que vam tractar durant l'última classe.

Primer de tot, m'agradaria parlar sobre la motivació necessària que s'ha de proporcionar als treballadors perquè tinguin un bon rendiment. Dos dels aspectes que hi intervenen, indubtablement, són el sou dels treballadors i la salut; el primer, perquè és el benefici que finalment n'extreu el propi treballador, i el segon, perquè ajuda a augmentar la seva productivitat. Per enllaçar aquests dos aspectes, us explicaré el cas d'una empresa austríaca.


L'empresa Dolphin Technologies premia amb un augment de sou de 100€ al mes a tots aquells treballadors que deixin el vici o no hi hagin caigut. Segons l'empresa, “del que es tracta és de motivar al fumador a que ho deixi a canvi d'una pujada del sou, que a la pràctica son uns beneficis de 2000€ a l'any; 1200 € per l'empresa i 800€ que s'estalvia l'empleat al no comprar tabac”. De fet, ha dit l'empresa, “no oblidem que una vida més sana fa que un se senti millor i així augmenti la productivitat”.

Aquesta iniciativa va sorgir a partir d'un estudi realitzat per una empresa de sistemes de seguretat i navegació en que es concloïa que per tot fumador que es fumi un paquet al dia s'absenta de la feina 20 hores al mes, o el que és el mateix, absentar-se 10 minuts al dia equival a una setmana a l'any. Així doncs, el fet de fumar repercuteix directament al rendiments dels treballadors, un altre fet que ha animat l'empresa a adoptar aquesta mesura.


En segon lloc, voldria parlar sobre les característiques que ha de tenir un líder. Mentre en parlàvem a classe, vaig recordar-me a l'instant d'una notícia que havia llegit feia unes setmanes. És la següent:


L'empresari italià Enzo Rossi, de 42 anys, ha decidit pujar el sou dels seus empleats uns dos-cents euros nets al mes després d'haver intentat viure amb el salari dels treballadors i arribar només fins al dia 20, segons el diari La Repubblica en la seva edició digital.”

Segons sembla, els seus treballadors es queixaven d'un sou insuficient, així que aquest senyor va voler comprovar-ho. Va intentar sobreviure durant un mes amb un sou mileurista (mil per ell i mil per la seva dona) i òbviament no ho va aconseguir.


Pel que fa a la primera notícia, al meu parer aquest és un cas evident d'una empresa que es cuida dels seus treballadors però també dels seus propis beneficis, i és que queda clar que una cosa no és incompatible amb l'altra, de fet, tot al contrari, com diu la màxima: “treballador content, treballador eficient”.


Pel que fa a la segona, jo crec que ha estat un acte que evidencia la capacitat de l'empresari de recompensar als interessos i necessitats dels empleats. A més a més, demostra que és capaç de posar-se al seu lloc i complaure'ls si és necessari; fa que els empleat se sentin més còmodes, que sentin que formen part de l'empresa i que el seu cap es preocupa per com se senten els seus empleats. Tan de bo tots fessin el mateix!


Què creieu vosaltres? Us sembla una bona mesura la de l'empresa Dolphin Technologies? L'actuació d'aquest empresari us sembla característica d'un bon líder?



5 comentarios:

Marc Morera Merino dijo...

Primer de tot... m'ha agradat bastant aquesta entrada, més que res perquè les noticies aquestes curioses, em semblen la millor forma de entendre com funciona una empresa.

Pel primer dels dos casos, es veu que la forma positiva d'encara un problema repercuteix molt favorablement el rendiment i la satisfacció de tothom. Com es diu de forma vulgar ... "mataron dos pájaros de un tiro" ... i sobretot, aquell qui no fuma s'enduu un augment de forma accidental, una bona forma de premiar la seva voluntat.

Per altra banda, la segona part, em sembla una forma de veure la figura del cap molt humana. Realment demostra que el previ estudi en el que van basar el sou del treballador va ser un fracàs, i un cop més, es demostra que l'experiencia d'un any val més que l'estudi de cinc.

I és que no totes les empreses cuiden malament del seu personal. Gràcies a Déu, encara queden empresaris amb caire sensat, que intenant buscar el bon equilibri entre el treballador content, la feina ben feta i el benefici general de l'empresa... i és que.... tant complicat resulta?

Adrià Vallès Paüls dijo...

Bé, primer m'agradaria centrar-me en el primer cas, el del tabac.

Vist des del punt de vista del treballador està perfecte, a uns (els no fumadors) els hi paguen més "per la cara" i als altres els hi paguen a canvi d'un esforç força gran, que és deixar el tabac.
Ara bé, realment li ha d'importar a una empresa si els seus treballadors fumen?
Si ho hem de contestar segons l'estudi que ha citat en Llorenç sí, ja que els que fumen s'absenten a la feina 20 hores al mes, però... si no treballen, perquè cobren aquelles hores? O dit d'una altra manera (i pensant una mica malament), això de donar 100 euros "de sobresou", no pot ser que simplement l'empresa està pagant les hores que sí que ha treballat el que no fuma?

Sobre el segon cas no tinc massa a dir, un 10 per a aquest empresari, que ha pogut tocar de peus a terra i comprobar que no estaba pagant als seus empleats lo suficient per a viure.

Ara bé, posant-me fredament en la pell d'un empresari, potser a l'empresa li ha d'importar si un treballador fa la feina que ha de fer (o les hores que ha de treballar) i la fa bé, fumi o no, pugui arribar a final de mes o no. Penso que a les persones se les ha de pagar el que és just, per la feina (tenint en compte la responsabilitat, etc...) que fan.bkzv

Alberto Maldonado López dijo...

Si señor buen post, siempre el tema de las motivaciones me ha llamado la atención.

El caso de la empresa Dolphin esta muy bien, premiar a quienes no fumen o lo dejen, beneficia en primer lugar al ya exfumador, pero también a la empresa que gana rendimiento en su trabajo y ademas la empresa se ahorra posibles bajas que pudiese tener ese fumador en el futuro, ahorrándose así tener que contratar a otra persona o poniendo a un empleado en supervisar el trabajo de su compañero y el suyo.
Por eso creo que cuantos menos vicios no saludables tengamos, la empresa es la primera beneficiada.

Y al empresario Enzo Rossi, bravo, ya deberían hacer muchos empresarios probar a vivir con los sueldos de sus empleados.
Ya me gustaría a muchos políticos viviendo un sólo mes con el dinero de las pensiones más bajas, a ver si llegaban al día 2 del mes.

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Vicente Escandell Miguel dijo...

A mi em pareix que realment no és que els empresaris es preocupin pels seus empleats sinó que es preocupen pels seus propis interesos.
En el primer article jo penso el mateix que l'Adrià; algú pensa realment que a l'empresari li preocupa que un ampleat fumi a part de que baixi el seus rendiment?? L'única cosa que ha fet aquest empresari a set dir, d'acord pues als que fumeu com que perdeu x hores al mes a partir d'ara vos pagaré meny i a la resta el normal; tot això adornat amb un suposat premi, però no ens enganyem, que segur que li surt a compte a l'empresari.
Pel que fa al segon cas, crec que és bo que els caps es fiquin en la pell de l'empleat, però igualment penso que si ho fan es perquè ja la situació debia ser insostenible, els hi debia pagar el mínim i davant una possible vaga o alguna cosa així va fer aquesta acció. Poc empresaris es preocuparan si realment amb el sou que paguen als seus treballadors arriben a final de mes.
Finalment jo crec que els empresaris només busquen una cosa, obtenir el màxim benefici amb el mínim cost.